Entorn de la imatge de la cultura marroquina, pràcticament hi trobem un sol arxiu existent: una construcció folkloritzant, que transita de l’orientalisme a la indigenització, constructes persistents en els mitjans massius contemporanis que sedimenten activament aquestes creacions i recreacions del colonialisme estètic.
El treball fotogràfic de Lamia Mohacht no enfronta directament aquest arxiu únic, cara visible de la continuïtat d’allò colonial a allò neocolonial. No és la seua una estratègia de confrontació directa. Per transformar en acte aquesta construcció de sensibilitat i de sentit, el seu treball fabrica en present un nou arxiu sensible. A la pulcritud i claredat de les seves fotografies (netes de context, de fons i de referències locals) emergeixen imatges emancipades de dones solteres de Marroc, la posada en sèrie i en comunitat possibilita la legitimació d’una sensibilitat col·lectiva activament invisibilitzada. Amb aquestes imatges inèdites es dóna lloc a una problematització de la relació fotògrafa-fotografiada, a l’aparició d’una nova “sensualitat del sentit” (Nancy) com descolonització positiva del propi arxiu existencial.
Cofinanciat per l’ 
