Protesta tecnobarroca

En ocasió del 50 aniversari de la revolta del Stonewall Inn al Greenwich Village de Nova York, que va tenir lloc el 28 de juny de 1969 i en dies posteriors, donant origen a l’Orgull Gai, Fundació La Posta té l’honor de presentar “Protesta tecnobarroca “de l’artista xilè Felipe Rivas Sant Martí.

“Protesta tecnobarroca” aborda tres manifestacions inaugurals de l’activisme de la dissidència sexual a Europa, Estats Units i Amèrica Llatina: la revolta de Stonewall (EUA, 1969), la manifestació homosexual de Plaça d’Armes (Santiago de Xile, 1973) i la marxa per les Rambles de Barcelona (Espanya, 1977).

A partir dels arxius periodístics, fotogràfics i audiovisuals d’aquests episodis, ocorreguts fa ja 4 o 5 dècades, Rivas proposa una videoinstal·lació “tecnobarroca” que intervé i activa aquests arxius en el present. Aquesta “activació d’arxius” de la dissidència sexual constitueix una aproximació polític-afectiva a aquests arxius i alhora proposa diferenciar entre “recorregut” i “moviment” de la política sexual, recuperant la confrontació i l’antagonisme en un present marcat per la disputa de la memòria i per la neoliberalització de la cultura lgbt.

NOTA: el concepte “tecnobarroc” procedeix de l’actualització de la pràctica pictòrica desenvolupada al Regne de Xile abans de la independència, fortament influïda per l’Escola cusquenya d’influència barroca, una de les característiques més cridaneres de la qual és, segons les paraules de Wikipedia: “Quant al tractament tècnic, ocorre un desenteniment de la pespectiva sumat a una fragmentació de l’espai en diversos espais concurrents o en escenes compartimentades” [de l’entrada “Escuela cuzqueña”]. En l’actualitat, aquesta mateixa característica seria l’efecte que produeix la multiplicació de finestres a la pantalla de l’ordinador mostrant diferents imatges.

BIO

Felipe Rivas San Martí és artista visual i activista de la Dissidència Sexual. Màster en Arts Visuals de la Universitat de Xile. Actualment viu i treballa a València, Espanya, on realitza el Doctorat en Art de la UPV, com a becari de la Comissió Nacional d’Investigació Científica i Tecnològica, CONICYT. Vincula la producció artística i l’activisme amb la investigació, l’escriptura i la curadoria, en assumptes relatius a imatge, política i tecnologies, teoria queer, postfeminisme, performativitat.

Desenvolupa una producció in-disciplinària relacionant pintura, dibuix, performance, vídeo, a través de la imatge tecnològica (interfaces virtuals, codis QR, reconeixement facial, etc.). Ha participat en mostres col·lectives d’art a Xile, Argentina, Alemanya, Espanya, Perú, Colòmbia, Estats Units, Equador, Mèxic, Suïssa, Uruguai, Sèrbia, Nicaragua i França.

El 2002 funda el Col·lectiu Universitari de Dissidència Sexual, CUDS, grup llatinoamericà d’activisme, experimentació artística i reflexió crítica. Va ser director i editor de les revistes queer “Torcida” (2005) i Disidenciasexual.cl (2009). És coeditor (al costat de Francisco Godoy Vega) del llibre Multitud Marica (2018) i autor del llibre Internet, mon amour: infeccions queer/cuir entre digital i material, de propera aparició a Écfrasis Edicions (2019).

Multitud Marica