La noció de buit està associada a diferents tipus de llenguatges. En la Teoria Quàntica és un error comprendre el buit com un espai buit absolut ja que sempre hi ha ones electromagnètiques que van transitant dins i fora de l’existència. Des d’aquesta perspectiva el buit s’entendria com l’estat de menor energia possible.
Usualment associem el buit amb l’absència, entenent aquesta com la manca d’elements en un determinat espai. Una de les representacions visuals més comuns d’aquesta idea en la nostra cultura és el llenç blanc, associat a un objecte que es troba a l’espera de ser completat.
Dins dels espectres visibles de la llum, el blanc es crea mitjançant la síntesi dels tres colors primaris en la seva màxima intensitat. Aquesta dinàmica planteja una forma particular d’absència, ja que crea una paradoxa: la manca de components no s’atribueix a una extracció d’informació, sinó que, inesperadament, a la suma de la màxima informació.
El treball “<div class=”ad”> Public Spaces </div>” de Jorge Pérez, guanyador del segon premi del Concurs Carpetes Obertes organitzat pel Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València, l’associació Amics de Railowsky, la Fundació la Posta i l’EASD València, ens trasllada a una reflexió sobre el buit on l’absència es pensa des de dos eixos diferents que es comuniquen entre si. El primer s’entén des de l’etapa inicial en què s’articula el projecte, i qüestiona l’actual quantitat d’informació que ens envolta en els espais públics, principalment en la punxant amplitud que se’ls ha donat als espais publicitaris dins de l’espai públic.
En aquest context, AdBlock és una eina que s’utilitza per bloquejar els anuncis publicitaris que rebem constantment a internet. No obstant això, el desbordament d’aquests anuncis publicitaris en l’espai públic no és una cosa que puguem controlar tan fàcilment. Tot i així, com transeünts, hem creat un sistema de protecció que consisteix principalment en anestesiar aquests estímuls: vivim tan habituats a aquests múltiples missatges que hem deixat de veure’ls. És així com els bloquegem, permetent no ser susceptibles d’aquests i creant un buit com a forma de protecció.
El segon eix per pensar l’absència, el buit, consisteix en l’exercici de materialitzar la descodificació d’aquests estímuls. La millor forma d’evidenciar aquesta violència exercida per la invasió publicitària és convertir aquest buit en un objecte tangible que ens obligui a re-observar aquesta realitat a manera d’abisme. A les imatges de “<div class=”ad”> Public Spaces </div>” ens enfrontem a espais propis d’aquests codis, en els quals únicament podem contemplar una absència.
La mostra es reparteix entre el Cub de la Fundació La Posta i el mateix carrer que l’envolta, localitzant part de les imatges en l’espai públic i ocupant l’interior de La Posta a manera d’instal·lació al voltant de la idea de buit-blanc.
La suma porta a un estat inferior d’elements que emeten ones. Aquestes ones es tradueixen en estímuls que ens exclamen des de l’absència, la que imposa una força en l’espectador que no es pot obviar, els codis es disloquen, però ens parlen d’una mateixa cosa. Aquesta cosa ens planteja la imminent pregunta de si és que la suma sempre ens portarà al buit.
“<div class=”ad”> Public Spaces </div>” és la tercera exposició de LABi 02 (Laboratori de pensamento, creació i difusió de la imatge, 2a edició 2018), un projecte del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València, en col·laboració amb la Fundació la Posta, coordinat per un grup d’alumnes: Paloma Saguez, Rodolfo Muñoz i Clara Broseta Zamorano.
