Continua l’Apartament i les seues residències, dintre de la 4ª edició del LABi (Laboratori de pensament, creació i difusió de la imatge), un projecte del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb la Fundació La Posta; aquest dissabte 29 de febrer de 2020 la residència és a càrrec d’Elena Sanmartín, Pau Olmo i Pau Mendoza: “Safareig”. Durant tot el dia, des de les 12 del migdia, teniu l’oportunitat de participar en un acte col·lectiu de rentar i estendre la roba.
Una de les preguntes més difícils que planteja intervenir ‘L’Apartament’ en aquesta residència, és adequar la resposta a la pròpia condició contemporània d’habitar, estretament lligada a l’acte d’ocupar provisionalment. Com en la majoria d’històries, el temps sembla anar a favor d’algunes idees, i convençuts que ‘L’Apartament’ és un dispositiu de domesticidades desdoblades, de dislocació, susceptible de donar-se la volta com un guant, de multiplicar-se i estendre el domèstic més enllà dels límits de l’àmbit privat. Però també, on plantejar-nos en quina mesura l’arquitectura de l’espai pot ser predeterminista o no, i com els objectes disposats en l’espai estan carregats d’ideologia, com evidencia Martha Rosler en Semiotics of the Kitchen. Dins el catàleg de translacions entre els micromons de la casa i la ciutat, del que és privat i el col·lectiu, els espais dedicats al procés de rentat i assecat de la roba constitueixen un dels arquetips on històricament s’han escenificat aquestes domesticidades ampliades. L’acte de rentar i l’acte de estendre són accions que ens recorden la feblesa que tota casa posseeix, al fer evident que ens revestim de roba interior, camises usades i llençols que envelleixen amb les persones. El terme “safareig”, des de la tradició mediterrània, es refereix no només a l’espai comunitari on les dones anaven a rentar la roba, sinó que porta implícita l’acció col·lectiva que difícilment podem entendre de manera separada d’una extensa xarxa de relacions urbanes, socials i polítiques que, tot i els seus orígens i naturalesa diversa, manté un denominador comú: es tracta d’un espai consagrat a una manera específica de socialització, on les domesticidades irrompen en l’espai urbà i la intimitat es dilueix. Safareig convida a reflexionar sobre la capacitat de ‘L’Apartament’ de diluir els límits entre allò domèstic i allò urbà, entre allò privat i allò públic, a través de l’acció de rentar i estendre com gestos d’irrupció operativa i política.
Martha Rosler, Semiotics of the kitchen (1975)
“Safareig” és la proposta de la quarta residència artística del projecte “L’Apartament” instal·lat a La Posta, que pretén ser una extensió de temps, de pensament, d’actuació i de conversa al voltant de l’habitabilitat de la ciutat. Reflexionant des del cos (que és polític), i des d’un espai dissident, plantegem un seguit d’activitats ―residències, xerrades, tallers i exposicions― al voltant del barri, de l’art i del pensament crític contemporani. Projecte comissariat per Alejandro Martínez, Maria Bonafé, Pilar Mompó, Sofia Alemany i Sofia Pastor.
