Durant aquesta primavera, entre el 24 de març i el 4 de maig, a la Fundació La Posta – Centre de Recerca de la Imatge, fins a 4 tallers que coincideixen que han merescut el suport del programa Emergents – Estratègia d’Innovació Social al Territori de la Universitat de València – Vicerectorat de Cultura i Igualtat, en col·laboració amb l’Ajuntament de València – Regidoria de Joventut; organitzats per l’equip LABi* (en els quals participen Sílvia Giménez, Tamara Guerrero i el propi equip LABi compost per Rodolfo Muñoz, Paloma Saguez i Clara Broseta), i pel col·lectiu IDENSITAT (Gaspar Maza, Ramon Parramon, Roser Colomar i Irati Irulegui), juntament amb el qual participen per a aquesta ocasió els membres de l’equip de La Posta Miguel Ángel Baixauli i Anaïs Florin, així com Joan Alamar, Julia Pineda, Mati Martí i Chema Segòvia.
Emergents naix com a part d’un projecte d’innovació social que, amb el mateix nom, ha sigut impulsat pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València. És un exemple de dinamisme cultural, una aposta per la integració i la referencialitat sociocultural de grups menys visibles i consolidats. Amb aquestes ajudes es pretén canalitzar l’impuls cultural espontani que sorgeix a través dels membres de grups que no es veuen reflectits en els estàndards culturals o en les institucions. Les ajudes pretenen ser un impuls per a desenvolupar projectes destinats a promoure la inclusió social i cultural al terme municipal de València, mitjançant iniciatives que contribuïsquen a visibilitzar, reflexionar o reduir la desigual distribució de béns socials, culturals i espacials que genera l’estructura social contemporània. Busquen, doncs, propostes que desencadenen canvis innovadors per aconseguir una major justícia social.
- 24 de març, Taller de Cianotipia
8 d’abril, Taller Sintonia de Color
14 i 22 d’abril, Taller de Psicogeografia
20 i 21 d’abril i 4 de maig, ESPAIS ZOMBI | VALÈNCIA SUD
TALLER DE CIANOTIPIA
- 24 de març, 11 hores
Els objectius del taller són:
– Fer arribar al barri una tècnica de reproducció antiga i gairebé oblidada com la cianotípia.
– Utilitzar objectes, que els assistents han aportat, que tinguin connexió amb el barri del Carme per crear composicions.
– Combinar idees i estimular la creativitat dels assistents.
Entre altres aplicacions de la cianotípia destaquem, atenent el compromís de la Fundació La Posta amb el moviment Art i Salut, la seva utilització en els últims temps com a forma d’expressió artística en teràpies contra la demència.
“L’estimulació cognitiva, emocional i de generació d’idees són recursos molt utilitzats per retardar l’avanç de la malaltia i la pèrdua de les funcions. Per això, sorgeixen programes d’entrenament cognitiu, importants per al tractament no farmacològic en persones afectades d’Alzheimer, que es consideren fonamentals, i neixen noves propostes de tallers relacionats amb l’art en general i amb activitats artístiques en particular. l’art pot contribuir i els artistes poden contribuir, dins les seves possibilitats, a fer més suportables les condicions de vida de moltes persones, proporcionar mitjans per a sentir-se millor amb si mateix, aïllar d’ambients poc agradables, adquirir autoconfiança, sentir-se una mica més feliços. l’objectiu de l’art no és curar, però pot ajudar a humanitzar els processos de curació i els entorns en què aquests es desenvolupen (Belver, 2011, pàg. 12). Zaidel (2010) descriu l’art com una activitat específicament humana, relaciónada amb la cognició abstracta i simbòlica. Les habilitats i la creativitat artística, a diferència del llenguatge, s’associen amb àmplies, diverses i redundants zones cerebrals, que justifiquen la persistència de la seva funcionalitat, encara en el cas de persones que pateixen algun tipus de demència “[Moreno-Sáez, C .; Gutiérrez-Párraga, T. (2017): “La cianotípia com a mitjà de formació i implementació d’activitats artístiques per a educadors que treballen amb malalts d’Alzheimer”, a Art, Individu i Societat, 29 (Número Especial), 109-126].
TALLER SINTONIA DE COLOR
- 8 d’abril, 11 hores
Més informació ací
TALLER DE PSICOGEOGRAFÍA
- 14 i 22 d’abril, 11 hores
La psicogeografia és una disciplina que posa èmfasi en les emocions i comportaments relacionats amb l’espai. L’activitat se centra en l’anàlisi dels espais urbans i busca generar instàncies on els habitants i transeünts d’un barri puguin compartir les seves experiències relacionades amb aquest.
Partint d’aquesta definició de la psicogeografia es planteja una activitat en la qual es reuneix un grup heterodox de persones que mantenen algun tipus de vincle amb el Barri del Carme. Prèviament a aquestes persones se’ls ha proporcionat un mapa turístic del barri del Carme amb una peculiaritat: no es destaca cap lloc. Amb això es persegueix que l’assistent, abans de l’activitat, prepari el seu propi mapa personalitzat. En el qual destaca els llocs que creu pertinents, tant positius com negatius, amb els quals té alguna connexió, emocional, històrica, de memòria, etc. Amb això, al llarg de dues jornades es recorrerà el barri amb un mateix grup de gent, on cada un farà de guia del recorregut que ha considerat partint del mapa personalitzat que ha creat. Els assistents podran fer fotografies, generar enregistraments d’àudio, dibuixos, esbossos, etc. En finalitzar el trajecte la sala estarà condicionada perquè els assistents puguin compartir les seves experiències i els elements que van generar al taller.
Es convidarà a participar persones que tinguin diferents tipus de relacions amb aquest enclavament: que hagin viscut sempre, ex-residents, que vagin a l’escola al barri o que només el visiten els diumenges. Amb això es pretén reflexionar amb els assistents al taller sobre la varietat d’experiències que es concentren en un mateix espai, es busca visibilitzar punts positius i negatius d’aquest, fer un exercici de memòria i reflexió al voltant de la transformació que ha patit i segueix patint el barri del Carme.
Quan es finalitzen les dues jornades es realitzarà una xicoteta edició amb la recopilació dels mapes que cada participant ha proposat i les reflexions i conclusions que s’han extret del taller.
ESPAIS ZOMBI | VALÈNCIA SUD
EXPLORAR LLOCS – CREAR NARRATIVES
- 20 i 21 d’abril (taller amb ruta, projeccions i debat).
- 4 de maig (presentació de resultats).
Espais Zombi és un projecte que analitza, assenyala i promou propostes col·lectives en una determinada zona, que per la confluència de diverses circumstàncies complexes i no sempre relacionades entre sí, determinen un paisatge que s’articula de manera desencaixada.
El procés de zombificació en un espai es produeix per la confluència de diversos elements com la sobreacumulació d’interessos públics i privats, la sobreproducció de projectes que es solapen i es fagociten entre si, i per la vida que s’hi reorganitza més enllà de la hostilitat de les circumstàncies. L’espai zombi és aquell que es defineix mitjançant fragments ideats, que no varen arribar a materialitzar-se totalment. Un espai zombi és un lloc que reviu de manera desencaixada malgrat els múltiples intents de prefigurar-la com una cosa articulada. La combinació entre lògiques especulatives, gestions públiques arrossegades per interessos privats, replicació de models mal adaptats, paralització d’obres iniciades arran de la crisi, els fluxos migratoris i l’aparició de noves activitats, desconnexió amb els processos històrics del lloc; aquests i altres específics de cada espai fan d’aquests tipus de zones un lloc on, allò projectat i allò construït, faciliti el deteriorament de les relacions socials i les condicions d’habitabilitat. Un espai zombi no és un espai sense vida, és un espai on diverses formes de vida dislocades s’hi reorganitzen. Aquests espais zombis, reviscuts per la confluència de múltiples projectes, molts d’ells no finalitzats o avortats per altres projectes, altres polítiques, altres interessos econòmics, altres circumstàncies externes d’índole extralocal; dibuixen bastos paisatges urbans que segueixen funcionant amb les desfiguracions produïdes per les voluntats de moltes persones, o institucions, que van voler donar-li una vida ideada a la seva pròpia imatge i semblança.
*LABi (Laboratori de pensament, creació i difusió de la imatge), és un projecte del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb la Fundació La Posta.
