Els tallers Emergents i l’escultura social

Aquesta primavera La Posta està dominada pels tallers Emergents [Cianotipia, Sintonia de Color, Psicogeografia, ESPAIS ZOMBI | VALÈNCIA SUD], tots ells coincideixen a expandir el concepte d’art ―en algun cas s’ha entregat, literalment, els pinzells al públic asistent―, i en diversos d’ells s’ha portat al públic al carrer, per viure i reflexionar sobre l’espai públic, el que s’havia considerat tradicionalment com l’àmbit per antonomàsia de l’escultura.

L’escultura és també un concepte en expansió; o que recupera accepcions que es van donar en el passat, segons es mire. Per adonar-nos d’aquest canvi no tenim més que comparar, per exemple, els grups escultòrics que envolten l’Albert Memorial, a Londres, al·legòrics d’Àfrica, Àsia, Amèrica i Europa, construït entre 1864 i 1876; amb el treball promogut per Joseph Beuys a la Documenta de Kassel de 1982 “7000 Eichen – Stadtverwaldung statt Stadtverwaltung” (7000 roures – administració urbana en lloc de l’administració de la ciutat). Un treball en procés que consisteix en la plantació de 7000 roures acompanyats cadascun d’ells d’una pedra de basalt, dut a terme per voluntaris, que es va donar per acabat després de la mort de Beuys, en ocasió de la següent Documenta el 1987. Joseph Beuys va ser professor d’escultura a la Facultat de Belles Arts de Düsseldorf, mai va tindre cap dubte que estava fent escultura, ell la va anomenar escultura social. Efectivament, més enllà de l’evident canvi de significat (mentre que els grups escultòrics al·legòrics dels quatre continents col·locats als peus del Príncep Albert representen el poder colonial exercit per la metròpoli sobre tot el planeta, per altra banda, els 7000 roures de Kassel són fàcilment identificables amb la natura, amb una ciutat més amable per a les persones ―perquè els roures amb el seu corresponent roca de basalt es van plantar buscant d’impedir l’aparcament dels cotxes―), un canvi de significat reforçat per un canvi en els materials emprats. Però, el més important és el canvi introduït en el procés d’intervenció en l’espai públic, ja que mentre que en el cas de Londres de 1864-1876 el públic va ser exclòs per complet, per contra, en el cas de Kassel 1982- 1987, el públic és el protagonista. Estem en aquesta tradició. De moment en la fase de reflexió i ideació, per passar posteriorment a l’acció.