Art actual a València

La Posta no opera sola, sinó que ho fa en un context d’organitzacions emergents a la ciutat de València que estan canviant la faç de l’art contemporani en aquesta ciutat. Ens estem referint en particular a dos espais que han iniciat la seua activitat recentment: A10 i Pols. Les tres organitzacions ens caracteritzem per ser iniciatives que parteixen de col·lectius de comissaris i creatius, i, en aquest sentit, els objectius principals són els de pensament, creació i difusió de les imatges i en general d’experiències culturals.

A10

A10 (C/ Azcárraga, 10) és un espai dirigit per Agència 17 (Ali A. Maderuelo i Julia Castelló) per a accions d’un sol dia. Aquest projecte es va iniciar al gener de 2019, com un lloc d’experimentació autogestionat que proposa convidar artistes emergents i altres agents a desenvolupar accions d’un sol dia. A10 té com a objectiu proporcionar un marc alternatiu per al desenvolupament de nous acostaments artístics, tant en la producció com en el format expositiu. Com comissaris, la pràctica d’Agència 17 qüestiona el valor de les imatges i la seua capacitat de transmissió, des d’una perspectiva determinada pel temps en què vivim. “Estem interessats en ampliar aquest qüestionament a qualsevol camp de la creació artística contemporània” [transcrit del web Arte Informado; es pot veure ací]

Com a exemple de les activitats que organitzen, el 30 de novembre de 2019 es va presentar el projecte col·lectiu “Demise: of a Dream x Smegma” amb treballs de Diego Navarro @diegovnavarro [aneu a veure açò, si us plau], Claudia Dyboski @dyboski [veure ací], Tea Stražičić @flufflord [veure ací i ací] i l’actuació de Bod [包 家巷] @baojiaxiang [veure ací]. Una exposició comissariada per Ali A. Maderuelo, Julia Castelló i Guillem Sarrià.

Demise of a Dream

Del flyer de “Demise of a Dream”: “El sentit predominant de la matèria en la cultura occidental moderna ha estat que és essencialment un material passiu, engegat per agents humans que el fan servir com un mitjà de supervivència, el modifiquen com un vehicle d’expressió estètica i imposen significats subjectius. Aquesta visió de la matèria inert com inherentment desproveïda d’agència o significat i com heterogènia per a la consciència té una procedència elaborada en la ciència i filosofia clàssiques, però també sembla congruent amb, i de fet pressuposa, una actitud naturalista de sentit comú que dóna per fet un món natural “allà fora” com una col·lecció essencialment donada d’objectes. No obstant això, no és possible imaginar la matèria de manera molt diferent: com potser una materialitat viva que es transforma a si mateixa i que ja està saturada de les capacitats i el significat existencial que típicament es troben en un regne separat, ideal i subjectivista?” Diana Cook, 2010.

Pols

 

Nestor García Diaz pols

 

Pols

Pols (Carrer Francesc Moreno Usedo 23), integrat per Paula García-Masedo (Madrid), Carles Angel Sauri (València) i Néstor García Díaz (Berlín), no tenen un lloc específic en la xarxa en el qual informar d’ells mateixos i de les seues activitats. Recollit d’ací i d’allà, es tracta d’un “laboratori de comissariat”, o sala “independent”. Pols té un Instagram. Un dels seus projectes més cridaners és “En amores inflamada”, amb treballs de M Reme Silvestre, Marina G Guerreiro, Mar Reykjavik, David Bestué, Fernando Gandasegui, Alex Reynolds, Guillermo Ros, Cyriaque Villemaux i Javi Cruz. Un dels artistes participants en aquest projecte explica al seu bloc la gènesi del nom del projecte: “Pols ens va proposar a Javier Cruz i a mi [Fernando Gandasegui] titular, a manera de peça, la seua primera exposició. Nosaltres li vam demanar a la performer Sandra Gómez que anara a la inauguració i, un cop allà, recollira el flux d’oralitat, que aniria fixant en missatges de text. El cabal de paraules encollit durant la inauguració es va colar fins a una terrassa de Barcelona i un cotxe en direcció a Móstoles, des d’on vam decidir, per improbable i octosíl·lab, que escriguera com a títol la frase allà recollida En amores inflamada” [veure ací].

Encara no està clar si l’aparició d’aquests espais i els projectes implícits, que es produeix en paral·lel al tancament de moltes galeries comercials, ha estat una coincidència casual o hi ha causes de fons que caldria analitzar.

Pel que fa a La Posta, es troba en procés de reconsideració. En particular, sobre la funcionalitat d’un espai físic de dimensions ben delimitades mentre ens persegueix l’epidèmia; i, en relació amb això, quin rol resulta més apropiat per a una web. Un bon exemple d’aquest replantejament és aquest mateix post. Es tracta d’una idea que inicialment es va pensar com una exposició en sala a desenvolupar en la temporada que ve; posteriorment, a la vista de l’epidèmia, es va veure que això no seria possible, i la idea es va reconvertir en un treball de documentació a mostrar al web de La Posta a la pestanya de “media” (que és on habitualment es mostren els resultats de rastrejos a la www); per acabar adonant-nos que acò és una exposició …en temps de coronavirus.