Tenim l’honor de presentar, un assemblatge de treballs de Joan Gómez Alemany caracteritzats per una fèrria voluntat de comprensió holística de diferents mitjans d’expressió i comunicació. Adoptem d’aquesta manera una visió transdisciplinar de la matèria objecte de treball artístic (que va d’allò multidisciplinar a allò transdisciplinar, incorporant una perspectiva sociològica) «perquè, al període d’acumulació positivista de l’especialització, de la qual va sorgir allò interdisciplinar, li ha succeït un altre que no reconeix el coneixement com la suma lineal de compartiments estancs sinó com l’opció holística del que és transdisciplinar» [Benavides, 1998, 3].
Hi ha tres mitjans en l’exposició:
1.- el cinema – imatge moviment (que al seu torn combina so, música i fotografia).
2.- el so (i la música).
3.- la fotografia – imatge fixa, però, projectada i que es combina també amb la música que s’escolta en sala.
Els tres mitjans estan tots connectats i al seu torn són independents.
Primer.- Obra cinematogràfica
― De rerum natura, 87′
La pel·lícula es basa lliurement en l’obra de Lucreci De rerum natura, d’on s’extreuen els textos i molts dels temes (la matèria, la mort, l’art), als quals cal afegir especialment un diàleg entre el cinema i la pintura, la natura morta, i com en l’actualitat les imatges circulen d’un mitjà a un altre. Mitjançant plans molt construïts amb un tractament contemplatiu del temps, un so gairebé musical que està al mateix nivell que allò visual, es vol crear una forta experiència estètica i sumir l’espectador en una constant reflexió sobre el poder de les imatges.
A partir de l’obra, es podria dir que anacrònica –De rerum natura de Lucreci (segle I a.C.)–, es tracten diversos temes tant de la contemporaneïtat com del passat. Es contextualitza aquest vell llibre des d’una lectura actual, on la matèria i el llegat artístic es transformen a partir dels Nous mitjans digitals, diluint la relació passat-present-futur.
― Cançoner i romancer d’absències, 20’03”
Poemes de Miguel Hernández recitats per Manel Rodríguez-Castelló.
― Arma del diable, cap de pecat, destrucció del paradís, 8’54 ”
Segon.- La música
Es podrà escoltar amb auriculars, davant d’un panell amb diverses partitures gràfiques (veure en el carrusel), manuscrites, editades, que es penjaran a la paret (com un quadre):
- Ich hab’ von deiner weißen Hand die Tränen fortgetrunken. Obra per a orquestra interpretada per la SWR Symphonieorchester.
- Das Blut von Tristan und Isolde. Obra electroacústica.
- 4 Disbarats de Goya. Obra instrumental amb electrònica.
- Un crit i un cadàver. Obra electroacústica que fa referència i es va estrenar al costat de quadres de Saura i Millares.
Tercer.- Fotografies projectades
Es mostren dos exemples:
A més, per al dia de la inauguració, un programa especial: Es mostraran 3 treballs interdisciplinaris que combinen cinema (tant propi com d’altres reelaborant-lo) i música. L’exhibició d’aquests treballs anirà acompanyada de breus explicacions i un col·loqui. Els tres treballs són els següents:
1. L’arrivée (2’15”). de Peter Tscherkassky, amb música de Joan Gómez Alemany. Un encàrrec del Festival Impuls, Poitou-Charentes, France, mostrat també al Centre Pompidou, Paris.
“Si en el cinema convencional es diu que la millor música és la que no s’escolta, ja que serveix com a acompanyament i il·lustració de la imatge (dominant en la nostra cultura visual), el meu acostament a la feina de Peter Tscherkassky L’arrivée havia de confrontar dos mons (visual i sonor) en ple diàleg i igualtat. El seu cinema experimental obre el significat de la imatge lluny del nostre entorn visual estereotípico. Per això, vaig intentar amb el so transmetre, sense il·lustrar, els mateixos processos d’edició i recontextualització del vídeo, en un treball que vol veure els sons, de la mateixa manera que s’escolten les imatges”.
2. TV… (8’45”) projecte interdisciplinari per a ensemble, electrònica i vídeo. Encàrrec del Festival Ensems. Estrena al Palau de la Música de València i al Festival Mixtur (Barcelona).
3. 1918-2018 (7′). Treball mitjançant la reelaboració i manipulació d’un curtmetratge d’Ingmar Bergman (“El rostre de Karin”), amb música o soroll musical i fons sonor.
Joan Gómez Alemany és llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (UPV) on s’especialitzat en els camps del cinema i la pintura. És també graduat en composició per la Kunstuniversität Graz (KUG) i graduat en piano pel Conservatori del Liceu. Actualment realitza màster en composició, òpera i teatre musical a KUG. Compagina interdisciplinarment la creació cinematogràfica, visual i musical en continu diàleg. Ha realitzat cursos de cinema amb directors com Pedro Costa, Víctor Erice i Miguel Ángel Baixauli, com també de crítica i teoria de cinema amb Juan Miguel Company, Vicente Ponce, Javier Moral, Carlos F. Heredero, Àngel Quintana entre d’altres. Ha estudiat composició amb Oliver Rappoport (Conservatori deL Liceu) i Clemens Gadenstätter (Kunstuniversität Graz). La seUa música i obra visual es troba en museus com el George Pompidou de París, l’IVAM, el Centre del Carme Cultura Contemporània, etc.; i en festivals com el Internationales Musikinstitut Darmstadt, Impuls, Ensems, Mixtur, Manifeste-IRCAM, etc. El seu catàleg musical abasta obres de tots els gèneres (orquestra, òpera, electrònica, música de cambra, a sol, etc.), i ha estat interpretada per diverses agrupacions musicals de prestigi, en països com Alemanya, Àustria, Espanya, França, Israel i Suïssa. Està editada per la discogràfica Liquen Records i s’ha retransmès per les ràdios de la SWR, ORF i À Punt.
