Escenes Catalanes: Habitacle

El carrer és un gran camp de batalla, un lloc de trobada on es desenvolupa la vida dels individus, que es relacionen i interactuen, entre allò fortuït i la rutina de la vida d’una ciutat. La nit es converteix per a moltes persones en una forma de fuga, un moment furtiu, fugaç, de trobada, de desinhibició i de sexe.

Des d’aquest context, l’exposició “Escenes Catalanes: Habitacle” recrea l’espai interior de Frau Diamanda / Héctor Acuña, des de la mirada transvestida i des de la posició de persona migrant, en un exercici d’observació crítica cap a la societat que habita. Aquestes escenes a què fa referència l’artista es desenvolupen a la Barcelona més transgressora i menys idealitzada a partir d’una sèrie de relats de caràcter pseudobiogràfic que constitueixen una àcida crítica a la percepció social del fenomen travesti, sempre marcada per l’occidentalisme i el pensament heteropatriarcal. En aquests relats el sexe és gairebé una anècdota de recerca, un mitjà de canalització per arribar a l’estudi o experiment antropològic. Les escenes constitueixen una mena d’arxius sexe-afectius basats en el concepte de memòria-pell. La Barcelona turística, postolímpica i d’aparador, contrasta amb el relat underground de Frau Diamanda, hereu al cap ia la fi d’una llarga tradició de subcultures transgressores i d’avantguarda a la Ciutat Comtal.

Frau Diamanda: "Escenas Catalanas: Habitáculo"

En aquestes Escenes Catalanes ens trobem, entre la ficció autoreferencial, amb un relat en primera persona que aborda temes com la persecució i assetjament de carrer, el cruising, les drogues, les pràctiques dissidents heterosexuals, les apps de contacte, la violència, el sexe a la via pública i el grupal, el BDSM o la prostitució de carrer. Totes aquestes històries constitueixen el cos del llibre Escenas Catalanas: Errancias Antropológico-Sexuales, publicat per l’editorial La Máquina l’any 2020, i del seu registre sonor, locutat per la pròpia artista, editat en format casset per Nuevo Sonido Nacional.

Aquests relats, escrits i escoltats, així com il·lustracions de les escenes catalanes i obres audiovisuals, constitueixen els elements principals d’una proposta expositiva que accentua aquest intent de caos, histrionisme i efimeritat de l’estètica travesti, en una distribució d’objectes i elements desorganitzats que formen part d’aquesta existència, reflectida als relats que tot ho inunden. Tot això en un habitacle semi-transparent, on es trenca la intimitat del laboratori on Héctor Acuña crea Frau Diamanda i escriu les seues Escenes Catalanes, per on l’espectador podrà transitar, escoltar, llegir i fins i tot emportar-se algun dels relats que trobe oblidat en un racó.

Fundació La Posta centra els mesos de juny i juliol, com cada any des de la seua fundació, en exposicions i activitats relacionades amb l’orgull LGTBIQ. En aquest cas proposant aquesta acció, i alhora projecte en curs, en què Frau Diamanda converteix la seua identitat en un dispositiu crític transversal que conflueix en “un cos transvestit migrant sud-americà en una ciutat occidental. El desplaçament del cos a la ciutat va marcant una cartografia pròpia, alternativa a la marca turística de Barcelona”.

  • Alejandro Chust
  • Damià Jordà

Frau Diamanda / Héctor Encunya (Lima, 1971). Artista transvestit audiovisual, traductora, escriptora, drag performer, infectora cultural, comissària independent, Dj, directora d’art i actriu ocasional. S’especialitza en art transgènere i performance multimèdia i, de forma recent, treballa una estètica neobarroca travesti a l’escriptura. La seua pràctica principal és com a artista audiovisual i comissària, treballa principalment amb fotografia, vídeo, música electrònica i plataformes multimèdia. Li interessen els (des)encontres entre cossos i arquitectures i les maneres de concatenar la fluïdesa del desig i la sexualització d’espais des d’una mirada reflexiva i crítica de desobediència sexual transvestida. Té una trajectòria de més de vint anys treballant al Perú amb el Centre Cultural d’Espanya a Lima, Aliança Francesa de Lima, Institut Cultural Peruà Nord-americà, Institut Cultural Britànic, Espai Fundació Telefònica, MAC, MALI, galeria AMIL i diverses universitats públiques i privades i festivals de música electrònica-experimental, vídeo art i cultura LGTBQI+. Resideix a Barcelona des de l’any 2016, i se li va atorgar la beca per trajectòria artística per cursar el Programa d’Estudis Independents PEI del MACBA període 2017-2018.