Converses Drag

Importància i consolidació de l’art drag a l’escena cultural actual

  • Participants:
    Carlos Giménez: És un director i productor de cinema valencià guardonat amb el premi Injuve 2020 del Ministeri de Drets Socials. Entre la seva filmografia es troben diferents documentals de temàtica LGTBIQ+, entre ells “València, T’estime”, “Liz Dust: Art, Orgull i Dragqueer” o “Testimonis de l’Orgull”.
    Mistress Scorpia: Drag queen valenciana i exponent del drag més activista i reivindicatiu, podem trobar-la a nombroses sales i locals d’oci nocturn de la ciutat reivindicant el seu talent i performance.
    Modera:
  • Alejandro Chust: És un historiador de l’art i professional especialitzat a la branca de Patrimoni Cultural. Ha desenvolupat projectes de gestió cultural basats en la identificació, la gestió i l’anàlisi dels mateixos, i el comissariat d’exposicions. Entre els seus interessos hi ha l’arquitectura i l’urbanisme, les teories queer com a construcció social i els moviments socials i els corrents antropològics en un context de transformació efectiva de la societat.
CARTEL

 

El drag ha estat tradicionalment associat als espectacles nocturns de l’escena LGTBIQ+ i determinats ambients socials. Però res a veure amb allò que està vivint el col·lectiu en el moment actual. La consideració del drag com a professió i activitat artística ha tingut una consolidació lenta però progressiva en l’escena cultural.

Al llarg dels anys el concepte drag mateix i la seua significació ha adquirit noves connotacions o sentits. Fins i tot la percepció del públic ha canviat amb el temps. La realitat drag és massa àmplia per posar etiquetes al seu significat o definir-ne les normes. Fer drag no està lligat a una qüestió de gènere o identitat sexual, totes les persones siga quin siga el gènere o sexe biològic poden fer drag.

En el context contemporani, les primeres referències a aquest tipus d’expressió artística les trobem al concepte “transformista”. A l’Espanya dels setanta i els vuitanta, el transformisme consistia en la imitació d’un personatge, generalment una folklòrica, o la creació d’un personatge còmic. Paco España o La Margot seran pioners en el transformisme espanyol, entre d’altres.

El pas de transformisme a transvestisme es produeix a la dècada dels noranta amb el canvi de generació i l’arribada de nous referents, sobretot dels Estats Units, portats a la gran pantalla o a sèries de televisió. El transvestisme assumeix una nova imatge, un personatge autocreat que inventa la seua pròpia performance. En aquest context neix el concepte drag queen com a fenomen social i de masses.

En determinats contextos, el drag també adquireix un caràcter polític de reivindicació innegable, una activitat contra la norma establerta, un desafiament contra aquelles persones que se senten incòmodes en aquest escenari on els rols de gènere s’alteren. El drag pot encarnar masculinitat i feminitat, contribuint a l’exploració de les noves masculinitats, a confrontar els estereotips de gènere i a fer una crítica a la societat heteropatriarcal que assumeix la categorització de persones i els límits al cos i la conducta.

Però si hi ha alguna cosa que ha portat el drag a la internacionalització i convertir-se en un fenomen de masses és el programa de televisió Rupaul’s Drag Race. Aquesta franquícia televisiva ha contribuït que el focus drag surti dels clubs nocturns i aterri a les cases de milions de persones.

El drag està vivint el seu moment de més difusió i èxit. Aquesta expressió artística ha deixat de banda la foscor de la nit per endinsar-se en nous espais. Aquesta obertura cap a nous públics és el que ha fet canviar de certa manera la mentalitat de molts espectadors que valoren la capacitat d’entretenir, interpretar o cantar d’aquests artistes. En certa manera, s’ha aconseguit un estatus d’artista i professionalització laboral. Malgrat tot, des dels primers transformistes fins a les drags contemporànies hi ha una cosa que no ha canviat, continuar trencant motlles i esquemes establerts i la recerca de nous espais en l’escena cultural.

El proper dijous 30 de juny tindrà lloc a la Fundació La Posta el col·loqui “Importància i consolidació de l’art drag a l’escena cultural actual”. Fundació La Posta centra la programació els mesos de juny i juliol en activitats i exposicions relacionades amb la celebració de la setmana de l’Orgull LGTBIQ+.

Alejandro Chust