Durant el procés de documentació per a l'elaboració d'aquest text "Art i malaltia", que acompanya l'exposició en línia "Coronavirus, por i valor", a manera de text curatorial que dóna compte del marc teòric de la mateixa, la primera referència de interès localitzada a la xarxa va ser un treball d'Hugo A. Sotomayor Tribín: "Malalties en l'art prehispànic colombià" (1991).

Segons conta la Història, Leonardo va sortir de Milà al perdre el favor dels Medicis, i, havent estat acollit pel rei Francesc I de França, va creuar el continent travessant perills, sortejant als assaltadors de camins (amb el seu salconducte personal i intransferible: la Mona Lisa, pintada en una taula amb olis pigmentats ―la majoria dels seus companys de professió seguien pintant al tremp o al fresc―)

Joan Gómez Alemany, que té 29 anys, procedeix d'una formació inicial en música, que després s'ha mogut cap a les arts visuals buscant amb afany la transdisciplinarietat. Es mou amb desimboltura en una àmplia gamma d'ocres, i la seua música/art sonor busca, com diu ell, estar al mateix nivell que les imatges, en aquest sentit, ni es busca fer-la passar desapercebuda, inexistent, segons l'ideal modern, ni atorgar-li un protagonisme propi autònom, sinó que, utilitzant les seues paraules, es tracta de: "un treball que vol veure els sons, de la mateixa manera que s'escolten les imatges".

¿L'objecte artístic mostra una imatge o acciona una imatge en el nostre interior? En el cas del treball de Beatriz Millón "La despulla il·lumina les nostres ciutats" és difícil de distingir, perquè es tracta de pura llum, elèctrica, enlluernadora. Es barregen els centelleigs de les llums amb les imatges que aquest enlluernament activa.

Amb el nom Reinventant la representació: l'art holandès d'entreguerres, s'exposen a l'IVAM 28 obres procedents del Kunstmuseum Den Haag, Països Baixos, a més d'alguna més pertanyent a les col·leccions de l'IVAM, també d'aquest període històric (George Grosz, Max Beckmann i Otto Dix). De les 28 obres vingudes de l'Haia, 11 d'elles són de Charley Toorop.

"Silenci" de Norberto Llopis. Un programa en col·laboració amb Miguel Angel Baixauli i la Fundació La Posta dins el cicle Variacions sobre el pla, de la línia de programació IVAM Produïx.

Existeixen jerarquies entre les imatges? Nosaltres pensem que vénen determinades pels models organitzatius aplicats al seu pensament, creació i difusió. A Fundació La Posta seguim un model organitzatiu que dilueix les diferències entre dins i fora de l'organització. Com es diu en la carta de presentació de La Posta ―en aquesta web―: "Fundació La Posta és una organització sense ànim de lucre, que basa la seua força en l'establiment de relacions amb col·laboradors que treballen en benefici propi compartint objectius comuns". Aquesta indiferenciació entre dins i fora de l'organització es veu reforçada pel fet que, entrats en el desenvolupament de projectes concrets, es dilueixen les diferències entre pensadors, creadors i difusors de les imatges i el públic al qual anirien dirigides, perquè aquest últim participa activament en tot el procés; un públic que moltes vegades no existia amb caràcter previ a l'inici del projecte, sinó que es tracta d'un públic que emergeix amb el desenvolupament del mateix i ho fa participant en el pensament, creació i difusió de les imatges. El que anomenem els públics per vindre.

"Protesta Tecnobarroca" no és només una exposició d'arxius de les primeres revoltes sexodisidents de Xile (1973), Espanya (1977) i els EUA (1969).

Trames feministes, exposició de Labi 2019 (Laboratori de pensament, creació i difusió de la imatge), un projecte del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb la Fundació La Posta, Centre d'Investigació de la Imatge , busca generar una reflexió al voltant de les diverses propostes en l'art tèxtil i les seus múltiples vincles amb les dones artistes i/o artesanes. Per a això reuneix peces de les creadores Teresa Lanceta, Bia Sants, Miriam Martínez Guirao, el projecte artístic col·lectiu CraftCabanyal, Anabel Mateo i Jessica Espinoza.

Amb l'exposició "Llocs Suspesos. Revitalitzant Identitats Urbanes", una exposició organitzada pel LABi (Laboratori de pensament, creació i difusió de la imatge), integrat per un grup d'estudiants del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la UPV, en col·laboració amb la Fundació La Posta, tenim l'oportunitat de veure una sèrie de peces procedents de la Casa-taller March que està al carrer Mare Vella; al costat de treballs de Pau Figueres i Pepa L. Poquet, en un diàleg que ve a fixar l'atenció en els impactes i les transformacions que pateix la ciutat, poc atents a les formes vida que l'habiten; perquè el taller March pateix l'amenaça de la piqueta, en nom del progrés de la ciutat (es pretén l'obertura d'una plaça en aquest punt, per tal de poder contemplar les restes de la muralla islàmica de la ciutat).