La Documenta quinze (2022) porta coneixements d’Indonèsia

Com és sabut, l’equip curatorial triat per a organitzar la propera Documenta (quinze, 2022), és el grup d’artistes, curadors, gestors culturals i dinamitzadors socials ruangrupa (amb minúscules i tot junt; significa en indonesi “espai [ruang] per a l’art [rupa]”), un grup amb base a Jakarta (Indonèsia). A internet hi ha molta informació sobre aquest grup i la seua manera de fer. De fet, la major part d’aquesta informació es refereix a la seua manera de fer, que per a Documenta quinze s’ha sintetitzat en el concepte “lumbung”. Lumbung significa en indonesi graner, un graner arquitectònicament molt concret i específic, però, més característic encara que la seua forma arquitectònica és la forma de gestionar el lumbung, perquè es tracta d’una gestió col·lectiva de la comunitat en benefici de tots (recorda la forma de gestió de l’Almodí a València, igualment un graner de blat que tenia com a finalitat assegurar el subministrament a la ciutat, sent administrat públicament, des del seu origen al segle XIV fins a la seua fi com a institució econòmica a les acaballes de segle XIX). Aquestes idees sobre treball col·lectiu les està aplicant ruangrupa en el seu camp d’activitat. Es pot veure en els seus projectes més rellevants. A Jakarta, on compten amb una gran galeria (ruru Gallery), oberta al públic des de 2008, i en el projecte que desenvolupen juntament amb altres dos col·lectius (Serrum i Grafis Huru Hara) amb els que han posat en marxa des de 2018 la Gudskul (que com el seu nom indica és la bona escola), amb un funcionament igualment col·lectiu, que arriba fins i tot a la forma de finançament dels estudis en aquesta escola. Tothom parla d’aquesta forma d’organització de la feina. No obstant això, s’ha prestat poca atenció a intentar entreveure quin aspecte visual produeix aquest ordre de plantejaments.

La primera pista de com pot aparèixer davant els nostres ulls la propera Documenta ens la ofereix el que es veu a la ruru Gallery de ruangrupa; i, amb la mateixa finalitat, anem a prendre en consideració també el que es fa en Jatiwangi Art Factory (a 160 km de Jakarta), on té la seua base un altre col·lectiu d’artistes, curadors, gestors culturals i dinamitzadors socials, que ha estat incorporat per ruangrupa a el grup de col·laboradors més proper per a l’organització d’aquesta Documenta (un grup que inclou fins a 12 col·lectius de tots els continents, inclòs INLAND d’Espanya). Jatiwangi Art Factory es troba en Jatiwangi, una localitat que en el passat es va especialitzar en la producció de teules, i després de la crisi econòmica del sud-est asiàtic de finals de segle XX, va veure com la producció quedava notablement reduïda, el que va donar lloc a una població sense gaire futur. En aquest context, Jatiwangi Art Factory ha prestat particular atenció a l’art de la ceràmica (veure a dalt en el carrusel) buscant d’aprofitar els recursos locals.

ruru gallery ruru Gallery

ruru_gudskul_5 Gudskul

En relació amb la incorporació d’artesanies a la feina artística, cal cridar l’atenció sobre el fet que en el sistema de l’art d’Indonèsia la distinció entre belles arts i artesania es viu d’una altra manera. Perquè, d’una banda, el concepte de belles arts és de procedència occidental, s’ha materialitzat a Indonèsia fonamentalment en pintura i escultura i està impregnat de les metodologies i la història occidental; mentre que l’artesania que es pràctica, en realitat no és tal, ja que està relacionada en molts casos amb pràctiques sagrades (pel que adquireix un halo semblant al atribuït a l’art plàstic en la tradició occidental), i està constituïda, entre altres pràctiques, per la talla en fusta o els cartells (dotats d’un fort contingut polític), que ocupen en els estudis universitaris el mateix rang que la pintura o l’escultura ―això es pot veure, per exemple, a la prestigiosa ASRI [Akademia Seni-Rupa Indonèsia (Acadèmia de Belles Arts), en l’actualitat Fakultas Seni Rupa integrada a l’Institut Seni Indonèsia de Yogyakarta]―. D’altra banda, pel que fa al que es veu a la ruru Gallery de ruangrupa, al respecte es pot dir que participa d’aquesta mateixa cosmovisió del món de l’art. A dalt, en el carrusel, es poden veure algunes mostres dels resultats que ofereix l’ecosistema de ruangrupa. Un grup que ha estat elegit pel Comitè Internacional de Selecció de Documenta per fer-se responsable de la direcció artística de la quinzena edició, i això no és una ocurrència o l’última estació en aquest camí de recerca incansable d’una cosa nova, sinó que es tracta d’un cas molt visible (molt paradigmàtic) en el marc de l’emergència d’un corrent d’idees que des de fa algunes dècades han anat agafant força. Motiu pel qual, el que passarà en aquesta Documenta quinze de 2022 cal tenir-ho molt en compte per als anys vinents.