Encara que normalment, quan hi ha projecció de vídeo ―en aquest cas “L’arbre, el bosc i la Serp de 2 Caps”, dins de la instal·lació multimèdia “Ecologia: el mal necessari”, de Janice Martins Appel i Domingo Mestre―, s’ofereix després de l’exhibició a sala a través de la web, aquesta vegada ens avançarem, perquè hi ha alguns aspectes que convé que el públic conega abans, perquè posen en relació tots els treballs en exposició.
Imatge de “L’arbre, el bosc i la Serp de 2 Caps”, de Domingo Mestre.
El vídeo “L’arbre, el bosc i la Serp de 2 Caps”, una realització de Domingo Mestre, amb música de Vickyleaks ―en la seua exhibició a sala per accedir a l’àudio cal fer-ho a través d’un codi QR i escoltar-lo al mòbil ; aquí a la web es pot veure i escoltar a la pantalla dalt―, es compon d´una selecció de fotografies d´arbres ―una mena de passe de diapositives―, que han estat preses al sud de l´àrea metropolitana de Porto Alegre, a la platja do Cassino, Rio Grande, i al municipi de Pelotas (tot això a l’Estat federat de Rio Grande do Sul, Brasil). Superposat a aquestes imatges es veu en moviment el deambular per un camp cobert de fulles seques de caqui, registrada a les proximitats d’Alginet, València, Espanya. Es tracta, per tant, dels llocs de residència de Janice Martins Appel i Domingo Mestre, que ara, com la Serp de 2 Caps, s’entrecreuen i es barregen.
La selecció de les imatges dels arbres respon a la tònica general que inspira tota la instal·lació, que fixa la seua atenció en la interrelació de l’activitat de l’ésser humà amb el medi, cosa que dóna lloc a una entropia creixent. Però en aquest cas, es fixa l’atenció no només en la interferència que l’activitat humana provoca en el medi natural, sinó també en la presència i el vigor, malgrat tot, de la naturalesa al medi urbanitzat.
L’interès per la presència de la natura al medi urbanitzat per part de Domingo ve de lluny. Abans de la trobada amb Janice Martins Appel al Solar Corona i la constitució del grup Serpiente de 2 Cabezas el 2015, Domingo ja venia operant en aquest camp, estretament relacionat amb el treball amb col·lectius. El treball amb col·lectius és d’una importància cabdal en relació amb l’obtenció d’aquest tipus de resultats. Encara que Narcís Selles, en aquest repàs a la seua biografia artística que és el Pròleg al llibre de Domingo: art, cultura i impostura, encara que es refereixi a aquest tema del treball amb col·lectius molt de passada –cal suposar que no aprofundeix més en aquesta qüestió per les dates en què està escrit i publicat (2008), un moment històric en què encara s’arrossegava el costum de parar atenció gairebé exclusivament a l’activitat artística individual. Però actualment, amb la perspectiva que ens fa el pas del temps, no ens cap dubte respecte a la rellevància d’experiències socials i artístiques desenvolupades col·lectivament, com, per exemple, la del Solar Corona ―en què Domingo va participar de manera molt activa―. Això és així, especialment després que a la Documenta 15 (Kassel, 2022), momento que els col·lectius i el treball desenvolupat per col·lectius ha esdevingut els protagonistes d’aquesta macro exhibició.
Des de la perspectiva que ens dona el pas del temps, el que s’observa en l’experiència del Solar Corona és que hi va haver un projecte de realització col·lectiva, el qual tenia per objectiu crear un espai públic, certament molt relacionat amb el desenvolupament d’activitats culturals i artístiques per part dels col·lectius que el tenien com a seu, però també obert al públic en general, perquè una part important del mateix era un jardí.
El Solar Corona amb el magnífic jardí entre les ruïnes dels fonaments d’una antiga fàbrica de tints tèxtils.
A més, un jardí amb unes característiques molt peculiars, perquè hi havia una part que era creació dels usuaris, a manera d’hort-jardí, però n’hi havia una altra part que era preexistent, constituït per la vegetació que havia crescut de manera espontània entre les ruïnes dels fonaments d’una antiga fàbrica de tint de tèxtils. A més, un jardí constituït per espècies vingudes d’aquí i d’allà, probablement a conseqüència de tractar-se d’un solar enclavat en un medi urbà molt antropitzat, per la qual cosa no ha de resultar estrany que s’haguera produït la pol·linització d’espècies presents a balcons i terrasses, adquirides pels seus habitants en vivers propers on, amb finalitats de jardineria a l’ús, es poden trobar espècies procedents de gairebé qualsevol punt del món, preferentment les conegudes com a espècies exòtiques, molt valorades per un determinat tipus de jardineria convencional. En definitiva, que el jardí del Solar Corona era un jardí entròpic.
Sobre l’experiència del Solar Corona (2011-2018) s’ha escrit força. Entre d’altres, la tesi d’Ester Giménez: “La ciutat subjectiva a la València contemporània”, 2015 (la mateixa arquitecta que ha creat l’espai de La Posta), que recull imatges i plànols, en particular d’un moment inicial impulsat pel col·lectiu Comboi a la fresca, i la instal·lació de la cúpula geodèsica que va servir per a diverses trobades.
El que es planteja ara amb “L’arbre, el bosc i la Serp de 2 Caps” es troba en una certa línia de continuïtat amb allò que va ser aquella experiència del Solar Corona i el seu jardí entròpic. En el sentit de la importància donada al jardí com a lloc de materialització de traces culturals que sorgeixen de la vida de col·lectius que poc o res tenen a veure amb els marcs de referència instituïts.
Janice Martins Appel, Ser Jardim, Solar Corona, Valência, 2015. Foto: Domingo Mestre.
Ens hem referit abans a la importància de la darrera edició de Documenta (15), Kassel 2022, en el reconeixement de la tasca desplegada per col·lectius dedicats a activitats culturals i artístiques, que a més actuen amb una forta implicació a l’entorn més immediat, col·lectius procedents de tot el món (perquè també ha estat la Documenta més internacionalista), a més alguns han presentat jardins, entre els quals hem de fer referència al treball del col·lectiu Nhà Sàn Collective, del Vietnam, i l’artista, també vietnamita, Nguyen Trinh Thi.
Nhà Sàn Collective, Tuan Mami, “Vietnamese Immigrating Garden”, en el WH22, Documenta 15, Kassel 2022.
Pel que fa al col·lectiu Nhà Sàn Collective van presentar al WH22 [Werner-Hilpert-Strasse 22], com a peça principal el “Vietnamese Immigrating Garden”, de Tuan Mami, que és alhora el promotor del col·lectiu, i a la llenyera construïda a aquest efecte, la projecció del vídeo de Quynh Dong, “Poem Garden” (2022), i les ceràmiques pintades de Phu Luc (The Apèndix Group), “I-Ching Hexagram #59”, 2022.
A Documenta sempre hi ha hagut una preocupació latent per qüestions ecològiques, però aquesta vegada se n’ha anat més lluny, ja que s’han plantat llavors de salzes i plantes salvatges, i tot això ha estat concebut com una pràctica social. El lloc escollit per a la mostra del treball, en un espai abandonat a l’interior d’un grup d’edificacions, promovent-ne la reutilització d’aquest espai, confronta a més a l’espectador amb un entorn postindustrial i postcomercial (es tracta d’un espai residual d’una antiga botiga de vins) .
Nguyen Trinh Thi, Landscape series #5: And They Die a Natural Death, 2022. Light, shadows, chilli plants, live transmited wind, automated flutes. In the Rondell, Documenta 15, Kassel 2022.
Pel que fa al treball de Nguyen Trinh Thi, habitualment dedicada al cinema i vídeoart, per a Documenta 15 ha presentat una instal·lació (certament molt cinematogràfica), al Rondell, al costat del Walter-Lübcke-Brücke que travessa el Fulda, una antiga torre defensiva que al seu interior també va servir de cambra de tortures. Un espai molt apropiat per a la posada en escena d’un dels capítols del llibre autobiogràfic Tale Told in the Year 2000 de Bùi Ngọc Tấn, on descriu la vida als camps de detenció al nord del Vietnam des de la dècada de 1960 fins la del 1970. L’escriptor detalla la flora i la fauna dels boscos: ecosistemes que es van convertir en llocs on ell i altres presos van ser obligats a fer treballs forçats. Al Rondell de Kassel, Nguyen reubica aquesta escena del llibre en presentar una instal·lació escultòrica de raïms de plantes de xili que, en il·luminar-se, projecten a les parets circumdants un bosc ombrívol que t’envolta. Un sistema accionat pel vent i transmès per wi-fi, instal·lat a l’àrea de Vinh Quang-Tam Da del Vietnam, activa la instal·lació a Kassel de ventiladors, efectes audiovisuals, so i l’inquietant toc de la flauta sao ôi, un instrument musical indígena utilitzat per grups a les muntanyes del nord on habiten les minories ètniques Mường, Tày i Nùng.
Hi ha hagut altres col·lectius que també han presentat propostes al voltant d’horts i jardins, com ara Britto Arts Trust, de Bangla Desh, o els espanyols Inland.
