Miniatures Kluge

Com sol ser habitual en La Posta, després de la celebració d’una exposició centrada en l’audiovisual, perllonguem l’experiència a la web. En aquest cas ―després de “Alexander Kluge. Jardins de Cooperació”―, ho fem amb un treball que no s’ha vist en l’exposició cinematogràfica però que resumeix molt bé algunes de les característiques més destacables dels treballs que es van exhibir en la mateixa (en 2 programes). Es tracta de Vermischte Nachrichten (Miscel·lània de notícies), un treball de Kluge i Beate Mainka-Jellinghause de 1988, té una durada de 97 min. Però, si ens quedem aquí al descriure-ho, no expliquem realment quina és la característica més rellevant d’aquest treball, ja que es tracta en realitat d’un recull de petites peces cinematogràfiques, fins a un total de 22, de durada variable, la denominació més precisa de les quals és la de miniatures.

El terme miniatures ha estat emprat per diversos autors a l’hora de referir-se a l’obra d’Alexander Kluge. És el cas, per exemple, de Pleasure Dome (dedicats a exposicions col·lectives d’artistes que treballen amb imatges en moviment), amb base a Toronto, que utilitzen el terme en comentar, en concret, els treballs de Kluge que van integrar el famós programa de la Serpentine Gallery de Londres, la premiere del qual va tenir lloc el 22 de setembre 2006 [es pot veure ací ―al final―]; igualment utilitza el terme Alf Mayer en el website Culturmag, secció In Bücher, “Alexander Kluge. 30, April 1945″, al referir-se a Kluge com “El mestre de la miniatura” [es pot veure ací]; i, igualment, s’han fet ressò de l’ús d’aquest terme mitjans espanyols, com és el cas de l’editorial Anagrama, quan anuncia al seu web el llibre El hueco que deja el diablo, també un recull de miniatures [es pot veure ací].

El terme miniatura resulta particularment apropiat per a referir-se a l’obra de Kluge menys convencional, perquè és un terme que està ple de reminiscències plàstiques molt apropiades per al cas. El terme té el seu origen en l’expressió “minium”, que és l’òxid de ferro, el qual es feia servir per fabricar la tinta que s’utilitzava per il·lustrar els còdexs medievals, també anomenats manuscrits il·luminats, motiu pel qual aquestes il·lustracions van ser des de llavors denominades miniatures. D’aquí, s’ha anat estenent l’ús del terme per abastar, entre altres, les miniatures enteses com a objectes, moltes vegades artístics, de petites dimensions; algunes d’aquestes miniatures es van incorporar posteriorment als diorames que, a manera de panorames, permeten la sensació de moviment aplicant jocs de llum. La tècnica del diorama ha estat aplicada particularment per donar compte en detall d’escenes de guerra, i igualment s’ha aplicat amb afany a la història natural museogràfica. Els dos camps particularment relacionats amb l’obra de Kluge (guerra i història natural). Es refereix a això ―pel que fa en particular a les concomitàncies amb el camp de la història natural―, W. G. Sebald a “Entre història i història natural. Assaig sobre la descripció literària de la destrucció total, amb referències a Kasack, Nossack i Kluge “, publicat a Espanya per l’editorial Antonio Machado com a epíleg al llibre de Kluge Ataque aéreo a Halberstadt, el 8 de abril de 1945 (que reuneix aquest xicotet relat i 17 miniatures més sobre la guerra aèria). Pel que fa a les concomitàncies amb les il·lustracions en els manuscrits il·luminats medievals, Kluge ha recorregut a ells de manera concreta, per exemple, per a l’elaboració del curtmetratge “Notícies dels Staufer” de 1977 (22 min.). Així doncs, resulta un terme molt apropiat per referir-se a treballs de Kluge de poca durada.

miniatura Los Staufer 2 miniatura Los Staufer 3 miniatura Los Staufer 4 minium

Pel que fa a les miniatures enteses com a fórmula al servei de la necessitat de descriure la destrucció total, a què es refereix Sebald, és un concepte que es forma en el context de la disputa sostinguda per alguns contra la idea que allò científic, allò que és vàlid, seria allò que és universal, al qual es contraposa la idea que, ans al contrari, és en l’exemple concret on cobra vigor les idees; en aquesta confrontació les miniatures exerceixen una funció transcendental ja que donen compte de fets concrets, posant de manifest les incoherències de la realitat, sense necessitat de resoldre aquesta incoherència, com exigeix ​​el mètode científic, perquè es desenvolupen en el camp artístic. D’altra banda, aquestes miniatures constitueixen l’antecedent, i aconseguissin un nou nivell de desenvolupament, en la seva aplicació a l’àmbit de les produccions per a televisió, per a les quals Alexander Kluge funda el 1987 una productora específica per a aquests treballs denominada DCTP (Development Company for Television Programs). La majoria dels treballs que s’han pogut veure a “Alexander Kluge. Jardins de Cooperació”, pertanyen a aquesta fase de la seva producció. L’estètica desenvolupada per Kluge en els seus treballs per a televisió és hereva de igual forma del collage modernista, tant com de la intertextualitat postmoderna; la televisió de Kluge s’adapta perfectament a la idea de flux pròpia d’aquest mitjà. Flux d’imatges i sons que, d’altra banda, veiem que avui dia ha desbordat el dispositiu televisió estenent-se a internet; ho veiem, en particular, en àmbits de producció i consum com el que representa Youtube.

Das Eigensinnige Kind Ich knipse für meínen Verlobten. Kraft durch Freude im Kriegsjahr 1942

Estretament relacionat amb les miniatures, com aquestes que podem veure en Vermischte Nachrichten (Miscel·lània de notícies), de 1988, hi ha els minuttenfilme (pel·lícules d’1 minut), elaborats per Kluge com una tercera línia d’actuació en el món de l’audiovisual, juntament amb les miniatures, i els més tradicionals curtmetratges i llargmetratges (les imatges dels quals han estat produïts en general amb cel·luloide, i pensats per a la seva exhibició als cinemes, entesos com la “caixa fosca”). Aquesta estreta interrelació entre les miniatures i els minuttenfilme es produeix no només per l’escassa durada de tots dos, sinó perquè en aquests últims s’aprofundeix en la morfologia de les miniatures, accentuant l’aspecte experimental, la qual cosa ha obert una altra porta a l’exhibició dels treballs de Kluge en els espais de l’art. Estan catalogats, una primera recopilació de 1995 composta de 6 minuttenfilme, que és precisament la que s’inclouria en el famós programa de la Serpentine Gallery de Londres, el qual es va exhibir al setembre de 2006, i una segona recopilació de 2007 composta de 16 minuttenfilme.

minuttenfilme "An Vertov" minuttenfilme "Neonröhrem des Himmels"

Els minuttenfilme han arrelat amb rapidesa en la pràctica cinematogràfica, així en l’actualitat es comptabilitzen desenes de festivals de one minute movies arreu del món: Aarau, Switzerland; Norwich, UK; Požega, Croatia; Erevan, Armènia; Stockholm, Sweden; New York, US; New Jersey, US; Edmonton, Canada; Melbourne, Austràlia; fins i tot exclusivament a internet, com és el Filminute Festival http://www.filminute.com/pages/about

El programa complet de Vermischte Nachrichten (Miscel·lània de notícies), inclou les següents miniatures:

  • 1. Seqüència d’obertura. Un nen que bizquea.
    2. Nit de Nadal de 1954.
    3. El 30 aniversari de l’Exèrcit Alemany.
    4. Ha complert 50 anys (Roosevelt tenia els ulls blaus)
    5. L’estafador.
    6. Estiu de 1939. Primavera de 1939. Han acabat els jocs olímpics.
    7. Ella viatja a la ciutat per avortar.
    8. Max el cambrer i la seva esclava.
    9. Mort a les 7 h.
    10. El fill defensa a la seua mare.
    11. Dol en el moment equivocat.
    12. La mentida de Nina Petrovna.
    13. Cerimònia fúnebre a la plaça Roja.
    14. Una visita amb Erich Honecker.
    15. Els cambrers sostenen la safata amb la mà esquerra.
    16. Dissabte 26 d’abril de 1986 – 22 h.
    17. Entre dos fronts.
    18. Max el cambrer estima i mor.
    19. La Sra. Kügelgen encara no està preparada per morir [es compon de: El dia en què va caure, Dia de Sant Nicolau, El dia que li va resultar difícil i La nit de cap d’any].
    20. Dos germans.
    21. L’ànima astral. Estiu de 1986.
    22. Equipatge d’emergència.

Eugen Ehrlich