En l’últim viatge a Indonèsia hem tingut l’oportunitat de conèixer el treball d’Ima Novilasari (1991, Blitar, Indonèsia), que va estudiar a la Facultat d’Art i Disseny de Surakarta. Una artista/artesana que, encara que jove, té una llarga experiència en el camp del tapís, ha desenvolupat entre d’altres un treball col·laboratiu amb esposos i mares “Visualització del significat de parentiu a través del Tapís”, un treball que posa en evidència que durant el treball d’elaboració en grup de tapissos sorgeixen altres valors, i una cosa que es va iniciar com una col·laboració amb el seu marit serveix per fomentar la cura mutua, la comprensió i la cooperació, i apreciar el significat de la família en el treball. Diu Ima Novilasari “el meu marit és un escultor bàsic que no entén el tapís, el que s’ha de fer amb total paciència, minuciositat i lluitant contra l’avorriment”. Es tracta d’una dona que viu unes circumstàncies molt diferents a les que viu una dona a Occident, ja que es va casar amb tan sols 24 anys, aviat es va quedar embarassada i va ser forçada a deixar de treballar, però inesperadament va obtenir un projecte de col·laboració amb la pintora Edi Sunaryo per fer un tapís de 2 x 5 metres. Va ser en aquest treball, i com a conseqüència del seu embaràs, quan el seu marit comença a col·laborar amb ella. En aquest treball va adoptar com a inspiració l’arbre Kalpataru/Fertilitat d’Edi Sunaryo. ”Els problemes que sento pel dolor, potser també els experimente cada persona de la família. Elevaré els símbols de parentiu i fertilitat com una forma de consciència sobre l’equilibri natural de cada un com espòs i esposa en portar endavant la nau domèstica” [www.ciptamedia.or.id/hibahcme/447]
D’altra banda, el treball d’Ima Novilasari no és fruit únicament d’una reflexió personal més o menys formada, sinó que enfonsa les seues arrels en una profunda investigació científica “Aprofitament del pensament de Kartini en l’elaboració dels tapissos” (publicat a la revista Orn@men [Ornament] Vol. 12, Núm. 1, 2015). Kartini, una altra dona, planteja combatre el feudalisme i defensar l’emancipació, i l’aplicació d’aquest pensament es formalitza en un treball d’exploració de formes. Les formes femenines són sotmeses a processos d’estilització (enriquiment de les formes), distorsió (representació de formes que emfatitza l’assoliment dels personatges) i deformació (representant formes que emfatitzen la interpretació dels personatges). Kartini té un Museu dedicat a ella en Rembang, i en ell és fàcil apreciar, d’una manera visual i plàstica, les relacions existents entre el seu pensament, la maquinització del treball tèxtil, i les possibilitats que aquesta ha ofert històricament a l’autonomia de la dona.
Amb aquestes notes es busca il·lustrar la universalitat de l’art tèxtil, les característiques definitòries bàsiques del qual han estat magníficament explicades en el text elaborat per LABi, un grup d’estudiants del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València, amb motiu de la exposició “Trames Feministes”. “El seu model d’aprenentatge, en la majoria dels casos sense una educació formal, i basada en la transmissió oral, travessa cultures i cosmovisions, subvertint l’estructura validada de coneixements així com les fronteres, estenent-se d’occident a orient i de nord a sud”.
