TMI (Too much information) és unes sigles que s’utilitzen per comunicar a una altra persona en una conversa que està compartint massa informació i que aquesta és privada o compromesa.
TMI deriva de les xarxes socials, i es trasllada a l’exposició com a forma de referir-se a la gran quantitat d’informació a la qual som susceptibles actualment. Al seu torn aquesta compleix la funció de qüestionar el filtre personal que cada un genera per administrar la informació que rep.
La següent mostra busca reflexionar sobre les formes de mediació de les imatges dins dels massmedia utilitzant com a punt de referència tres dels diaris de més tirada d’Espanya i un local, El País, El Mundo, La Vanguardia i El Levante EMV. Els diaris serveixen com a instruments de comunicació que busquen informar sobre els esdeveniments més rellevants del moment, per això cada un d’ells crea criteris de selecció interns privilegiant certes notícies sobre altres. Dins dels diaris la portada representa l’espai més predominant, en el qual les imatges tenen un paper privilegiat, són elles les que retraten i connoten de diverses formes aquells successos. Amb la introducció de noves plataformes, que tenen com a finalitat connectar als seus usuaris, s’ha anat desencadenant una lluita entre els mitjans de comunicació. Nous espais com Facebook, Instagram o Twitter serveixen de font d’informació que permet mantenir actualitzats als seus espectadors sobre les notícies del moment. Aquestes plataformes s’han consolidat ja que creen una connexió més immediata amb la realitat o amb l’altre, mentre que els mitjans com la premsa escrita s’han anat convertint en obsolets.
En els nous mitjans interconnectats la jerarquització de les imatges no s’exerceix des de la noció d’imatge de portada, com és en el cas dels diaris, sinó que s’estableix des del grau d’interès que els usuaris tenen sobre elles. Aquestes noves plataformes han permès que els espectadors siguin al seu torn productors de les seves imatges, convertint-los en agents actius en la conformació del nostre imaginari. Aquesta translació de rols permet qüestionar el poder hegemònic que els mitjans de comunicació massiva creen sobre el seu públic.
La mostra posa en contrast aquestes dues categories de mitjans per generar un espai que ens permeta reflexionar sobre les diferents formes de representació visual en l’actualitat a través dels mitjans de comunicació.
Procés
El material que conformarà la mostra es recopilarà en la seva totalitat durant els set dies previs a la inauguració. Al llarg d’aquests dies es adquiriran els tres diaris de més tirada a Espanya, El País, El Mundo i La Vanguardia, i el diari local El Levante EMV. De cada un d’ells es retallarà la imatge principal de la portada i es disposarà a la paret col·locada dins d’un sobre-carpeta que convide l’espectador a consultar-lo, dificultant la seva visió i tornant-la opaca. El diari estarà col·locat immediatament sota de la fotografia sobre una taula amb la retallada de la portada visible.
Al llarg dels set dies de recopilació es realitzarà una recerca intensiva d’imatges en xarxes socials en relació a les notícies protagonistes de les imatges retallades. Les imatges recopilades es col·locaran al voltant de la fotografia retallada i oculta.
La mostra s’emmarca dins de Photon Festival, “Festival Internacional de Fotoperiodisme i fotografia documental”. Neix el 2011, de la mà de l’associació Documenta, sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’apropar el fotoperiodisme a la societat i atorgar-li el protagonisme que es mereix, apostant per aquest com a forma de comunicació i com a indispensable eina per al canvi social.
