El 22 de juny es va estrenar a Soy Cámara, el programa del CCCB, l'audiovisual "Nous Públics", en plena coincidència temporal i de continguts amb les activitats de la Fundació La Posta "En els límits 2ª part: Públics per vindre". Va ser des del CCCB des d'on es van posar en contacte amb nosaltres per informar-nos de la feliç coincidència. Hem portat l'audiovisual per al seu visionat pels públics per vindre. No és d'estranyar aquest tipus de coincidències, ja que es tracta d'una de les qüestions clau en relació amb la immersió audiovisual a què ens sotmet l'entorn multipantalla en què es produeix la nostra experiència vital avui en dia.

Durant la quarta setmana de "En els límits", del 27 al 30 de maig, s'han vist els treballs: - Preludi a l'Apocalipsi, de Nacarid López. - #SharedDish i Tout la du monde, de Juan Carlos Rosa Casasola. Alguns d'aquests treballs han estat enviats per els autors a internet i són públics. Aquí podeu seguir gaudint d'ells.

Durant la segona setmana de "En els límits", del 13 al 16 de maig, s'han vist els treballs: - I Stay I Remain, d'Alejandra Bueno. - Llum, de Germán Torres - Infecció, de Patricia Cadavid. Alguns d'aquests treballs han estat enviats per els autors a internet i són públics. Aquí podeu seguir gaudint d'ells.

Durant la primera setmana de "En els límits", del 6 al 9 de maig, s'han vist els treballs: - La sonda Pioneer, de Yas - Irreal Time. The Nature Times, del grup d'art Manusamo & Bzika. - Halfway part1, de Lucía Montero. Alguns d'aquests treballs han estat enviats per els autors a internet i són públics. Aquí podeu seguir gaudint d'ells.

A la Fundació La Posta estem reflexionant sobre les condicions òptimes per a una experiència cinematogràfica autèntica en el visionat de cinema polític. En aquests moments en pantalla els treballs d'Aitor Lajarín, La Charca (The Pond), 2015, 10 '04' ', i de Kim Schoen, Have You Never Let Someone Else Be Strong ?, 2012, 21' 30 '', i Second Oldest Amusement, 2011, 7 '32' '.

Els efectes de la modernitat encara perviuen en la nostra època. Actualment gran part de les pràctiques artístiques centren la seva activitat en diverses investigacions que reclamen una revisió més que necessària per a un projecte holístic que ja no es percep tan positiu com abans. La modernitat ha deixat de ser aquell mirall nostàlgic en què buscar un reflex que ella mateixa no va poder tornar al seu moment. Entre aquests efectes del projecte modern, un dels que més vigència posseeix és la divisió binària entre natura i cultura. Una segmentació que es revela com una de les tantes ficcions d'un coneixement humà que, si bé necessita l'abstracció dels compartiments estancs que organitzen cadascuna de les seves disciplines, no es pot entendre sense una estreta vinculació entre cultura i natura.

(sic) societat i cultura, un exemple d'acció artística aplicada a l'entorn urbà de la institució que la promou, en aquest cas el MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat). El Barri de Velluters de València va ser objecte d'atenció detallada amb les activitats organitzades al voltant de (sic), una publicació que va donar accés a agents socials, autoritats i veïns a un mitjà creat pel Museu per donar compte de l'estat del barri. El que es va veure i llegir en (sic) no és un error del medi sinó, si de cas, del propi barri: (sic).

A la Fundació La Posta es pot veure aquests dies l’exposició “L’Aula Invertida. Estratègies Pedagògiques i Pràctiques Artístiques des de...
Llegir més »

Els dibuixos de Marcel van Eeden es caracteritzen per l'ús de recursos visuals trets del cinema, principalment de l'estètica del cinema negre i en general el cinema clàssic. Encara que, en una mena de devolució al medi del qual obté les seues imatges, en els últims temps s'ha llançat a la producció d'imatges en moviment. Però, ho està fent en un mitjà d'última generació com ho és el de la producció de jocs, que no podem qualificar com videojocs, donada la seva presentació visual res digital tot al contrari fàcilment identificable amb l'estètica analògica.