El Museu com a part del dispositiu cinematogràfic. Mika Taanila in context.

Amb independència del valor intrínsec de l’obra “The Most Electrified Town in Finland“, de Mika Taanila, vista en dOCUMENTA (13) 2012 Kassel (Alemanya), que mostrem en aquest screening, va cridar l’atenció la forma d’exhibició per l’ús del recurs multipantalla, i el que és més important per a nosaltres, per la contextualització del treball cinematogràfic al costat d’una instal·lació que barreja l’exhibició d’una altra pel·lícula de Mika Taamila: Sommerreise”, 2006 (aquest cop mostrada en una micro tv), un documental sobre Erkki Kurenniemi ―científic nuclear, compositor, inventor d’instruments electrònics musicals, cineasta experimental, especialista en robòtica industrial―, que es pugué veure al costat d’objectes corresponents a treballs d’aquest científic artista, així com tecnologia de la informació obsoleta exhibida a manera de restes arqueològiques, tot això en l’Orangerie de Kassel que alberga el Kabinett der Astronomie und Physik.

Kabinett der Astronomie und Physik Kabinett der Astronomie und Physik Kabinett der Astronomie und Physik Kabinett der Astronomie und Physik Kabinett der Astronomie und Physik Kabinett der Astronomie und Physik

Sembla com si l’art contemporani, així com els centres que ho alberguen, després de confondre’s amb un museu d’antropologia ―com hem tingut oportunitat de veure en l’última Triennale celebrada al Palais de Tokio, i abans en molts altres exemples, des de la gran mostra que inaugura la introducció de la preocupació etnològica en el camp de l’art a l’abric dels plantejaments descolonitzadors Magiciens de la terre(1989) que va tenir lloc al temple de l’art modern al Centre Pompidou―, ara es mimetitza amb un Museu de les Ciències. Es pogué veure a dOCUMENTA (13) 2012, en l’esmentat cas de l’exhibició de treballs de Mika Taanila, i també amb l’exhibició de treballs d’un altre científic Alexander Tarakhovsky amb la seva instal·lació Epigenetic Reset(en una sala del principal edifici que alberga la dOCUMENTA, el Museum Fridericianum, al costat de pintures de Salvador Dali). (1) Sembla que són celebrades les estratègies que trenquen el setge d’absorbiment a què va ser condemnat l’art sota l’imperi del paradigma modern i el seu estranyament respecte a la vida. Tot i que es tracti de l’establiment de relacions amb la realitat passada pel filtre del museu.

La posada en escena del treball de Mika Taamila Sommerreise”, 2006, en el context del Kabinett der Astronomie und Physik a l’Orangerie de Kassel, en particular en la secció d’òptica, que conté una important col·lecció d’aparells fotogràfics i cinematogràfics que han tingut un paper rellevant en la configuració del dispositiu de generació, emissió i percepció d’imatges en el passat analògic, es pot veure aquí. La pel·lícula documenta la visita que Mika Taanila va fer a Erkki Kurenniemi, un conversador inesgotable que al final dels seus dies, a causa d’una apoplexia, va perdre la parla, resultant tràgics i inútils els seus esforços per fer-se entendre (en una pel·lícula que, molt apropiadament , és muda). La pel·lícula, i el seu context, ens recorden el final de moltes coses (que és a un temps l’anunci del naixement de moltes altres, en altres llocs).

_______________________

(1) Nosaltres mateixos a la Fundació La Posta hem practicat aquest tipus d’encreuament entre art i ciència amb l’exhibició de l’obra de Regina de Miguel: Knowledge never comes alone / El coneixement mai ve sol“, 2013. Es pot veure aquí.