Passa de vegades quan es prepara una exposició, en seleccionar les obres, pensar sobre elles, indagar en les seues vides, restaurar-les si és el cas, de vegades apareixen sorpreses. Hi ha un cas memorable entre les exposicions dutes a terme a València. És el cas de l’exposició que va tenir lloc al MuVIM del 27 d’abril al 16 de juliol del 2006 “Pintura valenciana a la col·lecció de l’Ermitage. Segles XVI-XVII”. El conegut museu rus va cedir obres de pintors valencians del renaixement que atresora en les seves col·leccions, i amb ocasió dels treballs preparatoris de l’exposició al MuVIM, que van portar a terme els conservadors del museu valencià, es va descobrir que algunes de les obres cedides per a l’exposició eren falses (o diguem que se’ls havia atribuït l’autoria de manera equivocada). No obstant això, aquestes obres van ser mostrades al públic ―segons es va explicar per la seua qualitat―, però en una sala contigua, separades de la resta.
Amb ocasió dels preparatius per a la retrospectiva de caràcter museogràfic “Alexander Kluge. Jardins de Cooperació “, cuidant les obres que s’haurien de veure, en particular en les sessions paral·leles celebrades els diumenges, l’elecció d’una d’elles va donar pas una profunda investigació de la qual va resultar que, el títol que se li ha atribuït en llengua espanyola es conclou que és fruit d’una confusió, que distorsiona el seu sentit. Ens referim a la pel·lícula “Feuerlöscher E. A. Winterstein” (1968).
Aquesta pel·lícula es coneix en els països de parla espanyola com “Matafuego E.A. Winterstein”. Així apareix, per exemple, en la “Integral Alexander Kluge” que va publicar el 2009 Sherlock Films. És veritat que, no podem desconèixer que aquesta és la traducció que ofereix el Diccionari Alemany-Espanyol, en el qual “feuerlöscher” es tradueix per “extintor” -matafuegos és la paraula que s’utilitza a Argentina per referir-se a un extintor, de manera que, segons sembla, seria en aquest país on s’hauria fet la primera traducció del film (la qual cosa no és d’estranyar, perquè també és Argentina el lloc on s’han traduït tantes altres obres d’Alexander Kluge; aquest és el cas, per exemple, dels seus últims llibres 120 històries de cinema i El context d’un jardí, a càrrec de l’editorial CajaNegra)-. No obstant això, aquesta mateixa pel·lícula s’ha traduït en francès i en italià per “El bomber E.A. Winterstein” (“Le pompier E.A. Winterstein” i “Il pompiere E.A. Winterstein”, respectivament). I el cas és que aquest terme s’adapta millor al sentit de la pel·lícula. Referent a això cal fer referència a l’anàlisi del film efectuat per Josep Maria Català, en el seu llibre Estètica de l’assaig. La forma assaig, de Montaigne a Godard, en el qual expressa que la pel·lícula vindria a construir un tipus psicosocial, emprant per a això materials audiovisuals preexistents (es tracta de descarts de la pel·lícula del mateix Kluge “Una noia sense història” de 1966), al qual se li hauria afegit una veu en off. Es comprèn que en aquest context el bomber E.A. Winterstein és un dels protagonistes del film-assaig, a qui se li crida amb un nom comú a Alemanya, com és Winterstein (que significa en valencià “hivern de pedra”, també molt pertinent). Si per al contrari pensem que en lloc d’estar referint-se a un bomber s’està referint a un extintor, en aquest cas el nom Winterstein ¿que és? ¿La marca de l’extintor? No hi ha cap extintor que es digui Winterstein. Però, Winterstein sí que és un nom de persona (hui en dia comprovar aquestes coses és molt senzill amb google).
Probablement la confusió procedisca del fet que en anglès el títol de la pel·lícula ha estat traduït indistintament com a “bomber” (firefighter) o com a “extintor” (fire extinguisher). La pel·lícula apareix citada com “El bomber E.A. Winterstein” (“Firefighter E.A. Winterstein”) al web de la Llibreria Nacional d’Austràlia, on es diu de la mateixa que: “Aquesta és una de les diverses aparicions d’un bomber en les pel·lícules de Kluge”; que, de fet, seria l’inici d’una saga que continuaria amb aparicions del bomber Schoenecke a “La Patriota” (1979) i “El poder dels sentiments” (1984); ací, el bomber E.A. Winterstein s’encarna en la veu en off; i, conclou el comentari de la Llibreria Nacional d’Austràlia: “Kluge, irònica i metafòricament planteja la pregunta: «¿per què el bomber va arribar repetidament massa tard a incendis importants?»”.
En fi, que queden pocs dubtes de que la pel·lícula que s’ha vingut denominant en espanyol com “Matafuego E.A. Winterstein”, trobaria una millor denominació o traducció com “El bomber E.A. Winterstein”.
