MONOT. El Perellonet

El Projecte Monot sorgeix de la idea de donar visibilitat a la memòria de El Perellonet, una població xicoteta, amb una història de desenvolupament i supervivència en un entorn peculiar, on es crea per a la pròpia subsistència una eina de pesca d’angules, el Monot de El Perellonet, objecte que resumeix la història i la memòria del lloc.

El Projecte Monot planteja la construcció d’una escultura que represente el Monot, permetent que la seua població s’hi identifique de forma immediata i que alhora donarà a conèixer a la resta de visitants la seua existència i la seua vinculació històrica amb El Perellonet, suposant una fita que reforça la seua identitat i el seu reconeixement, visualitzant i posant en valor la comunitat i allò comunitari.

L’objecte es realitzarà en una escala suficient perquè l’espectador participe de l’obra, no es limitarà a la seua contemplació, sinó que es podrà introduir en un espai desconegut, en una gàbia per atrapar angules, generant sensacions que provocaran que reflexione sobre la memòria del lloc, la pesca, l’entorn que contempla, l’espai, la llum i, per què no, sobre la pròpia condició material i espiritual.

Recollir un element tradicional de la història del poble i convertir-lo en monument suposa una aposta per la modernitat, per l’escala, per la proporció. És un instrument generador de sensacions que es proposa a més com a element polivalent, funcional, un objecte que permet el joc, la sensació del dins i fora i, alhora, és un suport per a la cultura. La seua escala li atorga una polivalència que afegeix interès a la peça. És un receptacle, un recinte, però també és un escenari per a instal·lacions o exposicions, un reclam. Les parets semitransparents permeten la utilització de la llum i convertir-les en pantalles, o en telons efímers, o en teixits dubtosos. És la barreja de allò subtil, i de allò rotund, de allò lleuger i de allò robust.

La seua mida el transforma també en punt de trobada. Ja no ens podem perdre, ens veiem al Monot. Allà hi ha l’intercanvi, la conversa, la sorpresa.

La peça que proposem no és només una cosa contemplativa, sinó que es converteix en motor d’activitat, multiplicador de cultura. Cosa que interactua i es barreja amb la tradició, amb els costums i, alhora, proposa noves formes. En definitiva, una proposta oberta al futur.

Si arriba un dia en què l’oblit enterboleix la història, aquesta peça farà la seua feina, actuarà com a antídot, i posarà en primer pla el record i l’habilitat d’una gent vinculada al territori. I no ho farà en un museu, sinó al lloc que li dóna sentit, com a escenari imprescindible d’aquesta història.

Rafael Rivera / Ana Lloret

Ana Lloret realitza la seua activitat artística al seu estudi-taller ubicat al barri de L’Hort de Senabre de València. El germen del Projecte Monot es va desenvolupar en el context dels seus estudis a l’Acadèmia d’Art, ara reconvertida en Punt d’Art sota la direcció d’Estefania Muñoz. Per a la seua concreció col·labora amb Rafael Rivera i Javier Rivera (arquitectura) i Mateo Buendía (enginyeria), sempre amb la inestimable ajuda de Luis Zorrilla, president de la Confraria de Pescadors d’angula de El Perellonet. Per exhibir-lo a la Fundació La Posta el projecte s’acompanya juntament amb un vídeo documental sobre la pesca de l’angula amb el monot a El Perellonet, una producció de Damià Jordà, realitzat per Andrea Alborch i amb so d’Edu Comelles.

Comissariat per Boye Llorens Peters i coordinació de Damià Jordà.