Durant la primera setmana de "En els límits", del 6 al 9 de maig, s'han vist els treballs: - La sonda Pioneer, de Yas - Irreal Time. The Nature Times, del grup d'art Manusamo & Bzika. - Halfway part1, de Lucía Montero. Alguns d'aquests treballs han estat enviats per els autors a internet i són públics. Aquí podeu seguir gaudint d'ells.

A la Fundació La Posta estem reflexionant sobre les condicions òptimes per a una experiència cinematogràfica autèntica en el visionat de cinema polític. En aquests moments en pantalla els treballs d'Aitor Lajarín, La Charca (The Pond), 2015, 10 '04' ', i de Kim Schoen, Have You Never Let Someone Else Be Strong ?, 2012, 21' 30 '', i Second Oldest Amusement, 2011, 7 '32' '.

Amb motiu de la inauguració de l'exposició La Resistència Invisible del Quotidià II: Equívoc, amb obres de Kim Schoen i Aitor Lajarin, vam tenir ocasió d'escoltar en conferència al seu comissari Joan Fabuel explicant el context conceptual en què es produeix la mateixa i alguns detalls d'interès per situar la seva significació i rellevància en aquests moments.

Els efectes de la modernitat encara perviuen en la nostra època. Actualment gran part de les pràctiques artístiques centren la seva activitat en diverses investigacions que reclamen una revisió més que necessària per a un projecte holístic que ja no es percep tan positiu com abans. La modernitat ha deixat de ser aquell mirall nostàlgic en què buscar un reflex que ella mateixa no va poder tornar al seu moment. Entre aquests efectes del projecte modern, un dels que més vigència posseeix és la divisió binària entre natura i cultura. Una segmentació que es revela com una de les tantes ficcions d'un coneixement humà que, si bé necessita l'abstracció dels compartiments estancs que organitzen cadascuna de les seves disciplines, no es pot entendre sense una estreta vinculació entre cultura i natura.

(sic) societat i cultura, un exemple d'acció artística aplicada a l'entorn urbà de la institució que la promou, en aquest cas el MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat). El Barri de Velluters de València va ser objecte d'atenció detallada amb les activitats organitzades al voltant de (sic), una publicació que va donar accés a agents socials, autoritats i veïns a un mitjà creat pel Museu per donar compte de l'estat del barri. El que es va veure i llegir en (sic) no és un error del medi sinó, si de cas, del propi barri: (sic).

A internet -en el facebook de FIDEX-, es va presentar el 11 de desembre el llibre-catàleg de l'exposició "L'Aula Invertida. Estratègies Pedagògiques i Pràctiques Artístiques des de la Diversitat Sexual ", una obra del Grup de Recerca FIDEX, editada per la Fundació La Posta, a càrrec de Tatiana Sentamans i Daniel Tejero, coordinadora Carmen G. Muriana, i com a Comitè Científic el Patronat de la Fundació La Posta integrat per Román de la Calle, President, Guillem Cervera Pascual, secretari, i María José Martínez de Pisón, vocal.

A la Fundació La Posta es pot veure aquests dies l’exposició “L’Aula Invertida. Estratègies Pedagògiques i Pràctiques Artístiques des de...
Llegir més »

Inauguració de la seu de la Fundació La Posta al carrer Pintor Fillol, 2, de València, el 13 de novembre de 2014. En els parlaments el Sr. Romà de la Calle, president del Patronat de la Fundació, el Sr. Ricard Huerta, director de l'Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives, organitzador del Congrés Internacional sobre Educació Artística i Diversitat Sexual (EDADIS), que ha produït l'exposició "L'Aula Invertida. Estratègies Pedagògiques i Pràctiques Artístiques des de la Diversitat Sexual", actualment en exhibició, així com el Sr. Luis Noguerol, del Comitè organitzador d'aquest Congrés. Va obrir l'acte Joan Fabuel, Comissari Resident de la Fundació La Posta, que després d'unes paraules recordant a tots els integrants de l'equip La Posta, va donar la paraula a Romà de la Calle; i es va tancar l'acte amb unes paraules de Maria Tinoco, coordinadora de sala de la Posta i comissària de l'exposició que estarà oberta al públic fins al pròxim 13 de desembre.

Els dibuixos de Marcel van Eeden es caracteritzen per l'ús de recursos visuals trets del cinema, principalment de l'estètica del cinema negre i en general el cinema clàssic. Encara que, en una mena de devolució al medi del qual obté les seues imatges, en els últims temps s'ha llançat a la producció d'imatges en moviment. Però, ho està fent en un mitjà d'última generació com ho és el de la producció de jocs, que no podem qualificar com videojocs, donada la seva presentació visual res digital tot al contrari fàcilment identificable amb l'estètica analògica.

Miguel Ángel Baixauli presenta la Fundació La Posta en el marc del fòrum Cine por Venir, en el seu apartat...
Llegir més »