Se sol citar com a esdeveniment que va donar origen a l'Orgull Gai i tot el que vindria després, la revolta que va tenir lloc al garito Stonewall Inn i en els seus voltants, al Greenwich Village de Nova York, el 28 de juny de 1969. De això fa 50 anys. Per aquest motiu, no sembla mala idea dedicar-li un record.

El dissabte 6 d'abril, dins de la programació d'activitats paral·leles dutes a terme en el marc de l'exposició "Trames Feministes" ―una formulació de l'equip LABi (un projecte del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb Fundació la Posta)―, hem tingut l'oportunitat de veure una mostra de vídeo i instal·lacions feministes (més una visita guiada), composta dels següents treballs:

En l'últim viatge a Indonèsia hem tingut l'oportunitat de conèixer el treball d'Ima Novilasari (1991, Blitar, Indonèsia), que va estudiar a la Facultat d'Art i Disseny de Surakarta. Una artista/artesana que, encara que jove, té una llarga experiència en el camp del tapís, ha desenvolupat entre d'altres un treball col·laboratiu amb esposos i mares "Visualització del significat de parentiu a través del Tapís", un treball que posa en evidència que durant el treball d'elaboració en grup de tapissos sorgeixen altres valors

Trames feministes, exposició de Labi 2019 (Laboratori de pensament, creació i difusió de la imatge), un projecte del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb la Fundació La Posta, Centre d'Investigació de la Imatge , busca generar una reflexió al voltant de les diverses propostes en l'art tèxtil i les seus múltiples vincles amb les dones artistes i/o artesanes. Per a això reuneix peces de les creadores Teresa Lanceta, Bia Sants, Miriam Martínez Guirao, el projecte artístic col·lectiu CraftCabanyal, Anabel Mateo i Jessica Espinoza.

Abans que Manuel Huerga es convertira en un prestigiós director d'escena, de cinema i de televisió, en 1978, amb tan sols 19 anys, va realitzar el film "Brutal Ardour" (29:13 min.). Se sol dir d'aquesta pel·lícula que és experimental, però a diferència del que solia passar amb els films experimentals de l'època, en què la banda sonora era circumstancial ―responia als gustos musicals de l'autor de la pel·lícula, amb escassa o nul·la relació amb el film―, tanmateix, en el cas de "Brutal Ardour", la música utilitzada de banda sonora no només és rellevant sinó que es torna en l'element protagonista.

Amb l'exposició "Llocs Suspesos. Revitalitzant Identitats Urbanes", una exposició organitzada pel LABi (Laboratori de pensament, creació i difusió de la imatge), integrat per un grup d'estudiants del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la UPV, en col·laboració amb la Fundació La Posta, tenim l'oportunitat de veure una sèrie de peces procedents de la Casa-taller March que està al carrer Mare Vella; al costat de treballs de Pau Figueres i Pepa L. Poquet, en un diàleg que ve a fixar l'atenció en els impactes i les transformacions que pateix la ciutat, poc atents a les formes vida que l'habiten; perquè el taller March pateix l'amenaça de la piqueta, en nom del progrés de la ciutat (es pretén l'obertura d'una plaça en aquest punt, per tal de poder contemplar les restes de la muralla islàmica de la ciutat).

Durant aquest any 2018 Vicente Ponce i Miguel Ángel Baixauli han posat en marxa el programa "Imatges sobre Imatges. Del cinema a la fotografia", una nova forma d'apropar-se al gaudiment de les imatges, prenent com argument algunes exposicions que han tingut lloc a Bombes Gens Centre d'Art, però la potència del dispositiu posat en acció és de tal intensitat que té prou entitat en si mateix com perquè li prestem atenció, amb independència de les exposicions a les quals va estar associat.

En preguntar-li a Pedro G. Romero "Existeix hui la contracultura?", Contesta: "Hi ha ressons i miralls d'això que, històricament, coneixem com «la contracultura», no sé, la Comuna Antinacionalista Zamorana ressona a Espai en Blanc, o en els Tiqqun a França o a Mèxic; Ocaña i Nazario són fàcilment transportables a certa formes d’allò queer, o la rumba suburbial té la mateixa poesia que el trap que escolta flamenc..."

La 4ª temporada 2017-2018 es va iniciar amb la que ha estat, probablement, l'activitat més rellevant desenvolupada per La Posta des del seu inici, almenys pel que fa al seu abast global, es tracta de "Alexander Kluge. Jardins de Cooperació "; i ha acabat igual, amb l'estrena mundial del muntatge concebut per Harold Berg "Gordon Matta-Clark, Jacob Ladder a Documenta 6", elaborat amb material inèdit mai abans mostrat.

"Museari Queer Art" és la 3a edició de Museari, Museu de l'Imaginari, a la Fundació La Posta. Es tracta d'una selecció de treballs dels artistes que han passat per www.museari.com des de juliol de 2017 fins ara mateix: Andrea Perissinotto, Mar Morón, Alex Francès, Gledys Macías, Lucía Marrades, Emilio Martí, Javier Velasco, Lluís Masià , Anna Maria Staiano i Angel Garcus.