Amb l'exposició "Llocs Suspesos. Revitalitzant Identitats Urbanes", una exposició organitzada pel LABi (Laboratori de pensament, creació i difusió de la imatge), integrat per un grup d'estudiants del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la UPV, en col·laboració amb la Fundació La Posta, tenim l'oportunitat de veure una sèrie de peces procedents de la Casa-taller March que està al carrer Mare Vella; al costat de treballs de Pau Figueres i Pepa L. Poquet, en un diàleg que ve a fixar l'atenció en els impactes i les transformacions que pateix la ciutat, poc atents a les formes vida que l'habiten; perquè el taller March pateix l'amenaça de la piqueta, en nom del progrés de la ciutat (es pretén l'obertura d'una plaça en aquest punt, per tal de poder contemplar les restes de la muralla islàmica de la ciutat).

Durant aquest any 2018 Vicente Ponce i Miguel Ángel Baixauli han posat en marxa el programa "Imatges sobre Imatges. Del cinema a la fotografia", una nova forma d'apropar-se al gaudiment de les imatges, prenent com argument algunes exposicions que han tingut lloc a Bombes Gens Centre d'Art, però la potència del dispositiu posat en acció és de tal intensitat que té prou entitat en si mateix com perquè li prestem atenció, amb independència de les exposicions a les quals va estar associat.

En preguntar-li a Pedro G. Romero "Existeix hui la contracultura?", Contesta: "Hi ha ressons i miralls d'això que, històricament, coneixem com «la contracultura», no sé, la Comuna Antinacionalista Zamorana ressona a Espai en Blanc, o en els Tiqqun a França o a Mèxic; Ocaña i Nazario són fàcilment transportables a certa formes d’allò queer, o la rumba suburbial té la mateixa poesia que el trap que escolta flamenc..."

La 4ª temporada 2017-2018 es va iniciar amb la que ha estat, probablement, l'activitat més rellevant desenvolupada per La Posta des del seu inici, almenys pel que fa al seu abast global, es tracta de "Alexander Kluge. Jardins de Cooperació "; i ha acabat igual, amb l'estrena mundial del muntatge concebut per Harold Berg "Gordon Matta-Clark, Jacob Ladder a Documenta 6", elaborat amb material inèdit mai abans mostrat.

"Museari Queer Art" és la 3a edició de Museari, Museu de l'Imaginari, a la Fundació La Posta. Es tracta d'una selecció de treballs dels artistes que han passat per www.museari.com des de juliol de 2017 fins ara mateix: Andrea Perissinotto, Mar Morón, Alex Francès, Gledys Macías, Lucía Marrades, Emilio Martí, Javier Velasco, Lluís Masià , Anna Maria Staiano i Angel Garcus.

Ser part d'un grup històricament exclòs com ho és la comunitat LGBTI, em va permetre entendre que en el camp de l'exigibilitat de drets hi ha un recurs que contínuament és saquejat i destrozad: l'imaginari simbòlic; qui ho conquesta, ha aconseguit guanyar gran part del terreny, així, l'art esdevé una estratègia i el cos en una eina.

Aquesta temporada a Fundació La Posta la programació de Labi 02 ha estat protagonitzada per fotògrafs xilens: Alexis Díaz B., Paloma Sagüez, Rodolfo Muñoz, Francisco Navarrete Sitja, Jorge Pérez. #FOTOGRAFIACHILEValencia

Aquesta primavera La Posta està dominada pels tallers Emergents [Cianotipia, Sintonia de Color, Psicogeografia, ESPAIS ZOMBI | VALÈNCIA SUD], tots ells coincideixen a expandir el concepte d'art ―en algun cas s'ha entregat, literalment, els pinzells al públic asistent―, i en diversos d'ells s’ha portat al públic al carrer, per viure i reflexionar sobre l'espai públic, el que s'havia considerat tradicionalment com l'àmbit per antonomàsia de l'escultura.

És aquesta preocupació per la població resident en el territori, que no apareix en les imatges perquè ha estat o està sent desplaçada, la seva absència, és el que marca aquests paisatges, així com la presa de partit a favor de la seva reivindicació a favor de la conservació d'aquests territoris tal com eren abans de les intervencions que els han desplaçat.

Com sol ser habitual en La Posta, després de la celebració d'una exposició centrada en l'audiovisual, perllonguem l'experiència a la web. En aquest cas ―després de "Alexander Kluge. Jardins de Cooperació"―, ho fem amb un treball que no s'ha vist en l'exposició cinematogràfica però que resumeix molt bé algunes de les característiques més destacables dels treballs que es van exhibir en la mateixa (en 2 programes). Es tracta de Vermischte Nachrichten (Miscel·lània de notícies), un treball de Kluge i Beate Mainka-Jellinghause de 1988