De vegades, situacions extremes serveixen d’estímul a la imaginació humana. A principis del segle XX, alguns homes de la ciutat de València, farts de passar fam ells i les seues famílies, decideixen buscar fortuna (o almenys menjar), establint-se als anys 30 del segle passat en unes barraques al costat de la gola del Perellonet i decideixen dedicar-se a la pesca de l'angula. Van ser els primers a Espanya a tindre aquesta idea, i per dur-la a terme van enginyar un artefacte únic a la seua classe: el monot.

Una pala de neu va ser probablement la primera eina de treball convertida en obra d'art, a l'estudi novaiorquès de Marcel Duchamp, el 1915. Es tractava de qüestionar l'estatus de l'objecte artístic des d'una perspectiva que complia l'exigència moderna que l'art fora propi del seu temps, del seu moment històric. L'esperit provocador i burlesc de Duchamp va ser aprofitat per Claes Oldenburg per, des de la tradició pop, representar utensilis quotidians (pales, martells, serres, culleres…) amb un aspecte diagramàtic, una escala exagerada i un context desnaturalitzat que buscava provocar un cert desconcert en l'espectador que l'obligués a reflexionar sobre la relació amb la cultura i l'art.

La Fundació la Posta presenta el llibre Playing Culture en el marc de l'exposició sobre la cultura del joc vídeo Game[in]g Problems. El volum, que es presenta el proper dia 8 d'abril, raona i recopila allò exhibit a l'exposició Game[in]g Problems i compta a més amb firmes internacionals convidades.

En el marc de l'exposició de Felipe Rivas San Martín "Sexual Data", una conversa entre Felipe Rivas i Valentina Henríquez "Bots, heteronorma i dissidència".

Fundació La Posta inicia la temporada 21/22 amb un impuls de renaixença, noves ilusions i energies i un equip totalment renovat.

Com és sabut, l'equip curatorial triat per a organitzar la propera Documenta (quinze, 2022), és el grup d'artistes, curadors, gestors culturals i dinamitzadors socials ruangrupa (amb minúscules i tot junt; significa en indonesi "espai [ruang] per a l’art [rupa]"), un grup amb base a Jakarta (Indonèsia).

El més cridaner de Behind the Tin Sheets_presence és el contrast entre el que es veu i el que s'escolta. D'una banda, les imatges retraten la vida d'uns immigrants treballant en la construcció d'una línia de metro a Bangalore (Índia). I el que en principi sembla un treball documental sobre les seues condicions de vida i el seu desarrelament, quan comencem a escoltar l'àudio es produeix un desplaçament que ens porta a un altre estat, perquè se'ns expliquen històries en primera persona que parlen de somnis, fantasmes i històries d'amor.

Gus van Sant va viatjar a Roma per a un rodatge de 12 dies i a la fi es van gravar 7 episodis de "Ouverture of something that never ended". Podria semblar que es tracta d'una estranya trobada amb Alessandro Michele, però el cas és que hi havia alguna cosa premonitòria a My Own Private Idaho (1991), el més celebrat film de Gus van Sant, quan Mike (River Phoenix) i Scott (Keanu Reeves ) viatgen al camp italià passant per Roma, a la recerca de la mare de Mike

La temporada 2019-2020 ha estat marcada per la irrupció de la pandèmia del COVID-19. Des que el 14 de març es va declarar l'estat d'alarma i es va ordenar el confinament, res ha tornat a ser el mateix.

Aquest post és continuació del publicat en novembre 2019 "Charley Toorop a l'IVAM i el realisme social". En aquell ens referim, al fil del comentari sobre l'exposició que s'estava celebrant a l'IVAM per aquelles dates Reinventant la representació: l'art holandès d'entreguerres ―amb una abundant presència d'obres de Charley Toorop―, a la vinculació de l'obra de aquesta artista amb la del seu pare Jan Toorop, i ara hem de referir-nos a l'obra del seu fill John Fernhaut (John Ferno en els crèdits de la pel·lícula The Spanish Earth)