La vida nòmada té els seus paisatges, com els que es poden veure a l'exposició “La Vida Nòmada”. A les ciutats: sota els ponts, o antigues zones industrials obsoletes en què ha tornat la naturalesa salvatge, com els que ha registrat Joost Conijn a l'audiovisual «Siddieqa, Firdaus, Abdallah, Soelayman, Moestafa, Hawwa a Dzoel-kifl», fet a Amsterdam; o els que ha fotografiat Denis Ponté: “Nomadic Community Garden” i “Left for Dead”, fet a Londres i Nova York. També paisatges en camp obert: refugis a les muntanyes, i paratges desolats on ningú et buscaria, com els fotografiats per Ulrike von Gültlingen: “Hohrodberg”, construccions militars a Alsàcia; o el mar de pedres de Arroyo Cerezo (Rincón de Ademuz) que ha estudiat el geòleg Enrique Gil Bazán, i que mostrem a “La Vida Nòmada” en un mur de recerca.